Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Vil.la Urània un gran projecte. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Vil.la Urània un gran projecte. Ordena per data Mostra totes les entrades

15.11.21

Petita Història de la Vil·la Urània 8: La casa de tots. Vil·la Urània Centre d’Equipaments (2012-2018)


Anteriorment en aquesta sèrie:








Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021



Què va salvar la Vil·la Urània? Qui va aturar la piqueta al darrer moment?. Per Dani Cortijo va ser el mateix Comas i Solà, és a dir, el redactat del seu testament i també la determinació de la família a denunciar l’incompliment. La protesta ciutadana va servir per avisar del problema.

“Segurament al darrer moment, aquesta vegada com les anteriors, l’autoritat municipal s’ha topat amb un informe dels seus serveis jurídics que diu que legalment tenen totes les de perdre. Hi havia precedents i l’ajuntament no es va voler arriscar.” [1]

Joan Puigdollers ho admet sense embuts.

“En aquesta vida, em va dir, un no ha de tenir por de reconèixer que s’ha equivocat i canviar. Havíem de procedir per consens amb la família. Les donacions són sagrades. La ciutat ha d’honorar als hereus del donant. Nosaltres volíem satisfer la demanda dels veïns que denunciaven la manca d’equipaments. En aquell moment El Farró era l’únic barri de la ciutat sense cap equipament socio-cultural municipal al seu territori. I vam veure que les coses es podien fer d’una altra manera”. [2]

Així que un cop arribats a un acord amb la família les autoritats del districte assumeixen els compromisos adquirits i es disposen a fer de la transformació de Vil·la Urània el projecte estrella del seu mandat.

Segons Puigdollers el fet que ell sigui biòleg i que Carles Esquerra, el gerent del Districte, sigui arquitecte, explica que des del primer moment la seva intenció va ser fer un edifici que tingués un caràcter innovador i avançat respecte a la sostenibilitat. L’altre eix que els guia és que el resultat respongui a un procés de participació ciutadana modèlic. La Vil·la Urània serà un espai de nova centralitat que estructurarà El Farró; lloc de trobada i convivència per les entitats i pel veïnat.


El procés participatiu

El Consell de Barri del juliol del 2012 posa en marxa el procés. Ja es parla de la gestió cívica i s’acorda crear un Grup de Treball per definir què s’espera del futur equipament. 

El Grup de Treball es reuneix sis cops, entre el 21 de novembre del 2012 i el 16 de gener del 2013[3]. A més a més, el 3 de gener l’Associació de Veïns del Farró convoca una assemblea de Barri als baixos del edifici Oasis, al carrer Saragossa cantonada Santjoanistes, en la que es recullen idees que es traslladen al Grup de Treball. El nou edifici tindrà 3.000 m2 mentre que normalment els Centres Cívics de la ciutat en tenen 1.000 o 1.200. Això planteja la possibilitat que aculli altres necessitats del barri.

Les conclusions són clares. Es vol que l’equipament mantingui la memòria de l’astrònom Comas i Solà i es designa un membre del grup de treball, en Jaume Baches[4], com a representant de les entitats al jurat del concurs del projecte arquitectònic. El projecte ha de complir amb els següents requisits: 
  • Preservar l’edifici original de Vil·la Urània i eliminar la remunta dels anys 60. Aquesta edificació és la que hauria de ser l’espai on fer vida comunitària i per tant hauria de tenir la possibilitat d’obrir-se independentment del Centre Cívic.
  • Disposar dels màxims metres edificables en vertical, sense superar les alçades de la mitgera del costat muntanya i així poder respectar les zones enjardinades.
  • Màxim manteniment possible dels jardins actuals per a poder-hi posar una zona de jocs infantils i la possibilitat de fer un hort familiar/urbà a la coberta de l’edifici.
  • Un soterrani amb una sala polivalent, a poder ser d’accés independent a la resta de l’edifici.
  • Tractament especial i com a part del projecte de la mitgera del costat mar
Així mateix, es vol que l'edifici inclogui un casal d'avis, un espai per joves, una ludoteca, un centre cívic, una gran sala polivalent i un espai taller dedicat a la ciència en record de Comas i Solà, diverses sales polivalents i un bar. L’espai per les entitats del barri serà compartit i amb armaris tancats per a cadascuna d’elles[5].

A partir d'aquest acord el Districte va redactar les bases del concurs per adjudicar el projecte. 


La il·lusió guanya el concurs

El projecte guanyador, signat per SUMO + Yolanda Olmos, porta per títol Il·lusió, un terme que expressa molt bé les relacions del barri amb l'equipament i, a la vegada, juga amb les contradiccions entre els requeriments del concurs i les reduïdes dimensions de l'espai del que es disposa.

La manca absoluta d'equipaments al Farró fa que a aquests complex se li demanin moltes prestacions. No es vol renunciar al jardí, que esdevindrà l'únic jardí públic del barri i, sobre tot, no es vol renunciar a la memòria de Comas i Solà, a la seva casa i al seu compromís amb la difusió científica.

L'exercici d’il·lusionisme que ens proposen els arquitectes és construir un gran edifici d'equipaments al solar Saragossa 31 i fer-lo desaparèixer de la vista estenent el jardí de la Vil·la Urània per la paret mitgera.

Imatge virtual de l'edifici al projecte guanyador

El projecte recull els usos que havien estat definits pel grup de treball, conserva l'entrada pel carrer Saragossa, proposa espais en vertical per a tots els equipaments i conté una gran sala polivalent.

El Casal per la Gent Gran és a la planta baixa i planta 1, la Ludoteca Infantil a la planta 2, el Casal de Joves a la planta 3, el Centre Cívic a plantes 4, 5 i 6. A la planta soterrani es planteja un espai polivalent amb entrada independent.

La Vil·la Urània es conserva i es destina a un espai didàctic dedicat a la memòria de Comas i Solà i a la difusió del coneixement científic.

En Jaume Baches em va comentar al seu dia que els projectes finalistes eren tots interessants, però al final el guanyador es va imposar segurament per la lluminositat i obertura que li dona el jardí vertical, que s'enfila per una paret mitgera oberta i fragmentada[6]. Els que tingueu curiositat els podeu comparar[7].


La construcción: dos anys de pols i soroll

Un cop licitada la construcció, el juny del 2015 s’inicien les obres que es van allargar fins a finals del 2017.

Durant aquests dos anys llargs la vida quotidiana de la zona va ser profundament trasbalsada. Els veïnat i els establiments de la zona van patir els efectes negatius, dificultats de circulació, pols i soroll persistents, més alguns talls de subministrament. Això va arribar fins al punt que algunes botigues no van poder aguantar i van haver de tancar.


Fotografia de l'article "La Vil·la Urània nomès conservarà l'esquelet", La Vanguardia 02/02/2116


També van quedar afectats negativament els habitatges corresponents als números 19 i 21 del carrer Sant Eusebi que van veure enfosquides els seus habitatges sense que se’ls oferís cap mena de compensació[8]

Tanmateix l’edifici representa un model pel que fa a la seva eficiència energètica. Això recull la voluntat de l’ajuntament de que tot allò que es vagi construint sigui el màxim d’autosuficient i d’emissió 0.[9]


Obra acabada 2018. Foto Arquitectura catalana.cat

Un model de gestió híbrid, fruit de la reflexió compartida

Des de l’inici es va tenir clar que un espai complex com aquest hauria d’articular un òrgan de participació per coordinar els diferents serveis. L’Associació Cultural Casa Orlandai, que funciona com a associació d’associacions, apareix com a model de referència.

Per avançar en aquesta idea l’Associació de Veïns del Farró va generar una Vocalia Vil·la Urània que a la tardor del 2015 posà en marxa un treball sobre el model de gestió amb el que haurà de funcionar el futur equipament. Mentre l’edifici va creixent es va dibuixant també la seva ànima.[10]

Respecte al model escollit, Marc Pujol deia el dia de la inauguració:

“Vam veure que suposava una feinada...i que no podíem fer front a la proposta que ens feien. ....i que potser podríem provar un híbrid entre la gestió veïnal i la gestió privada”[11]

Així que per una banda es va constituir l’Associació d’Entitats de la Vil·la Urània amb les següents 10 entitats:.

Associació de Veïns i Comissió de Festes del Barri del Farró, Colla Humorística de Sant Medir, Associació de Veïns d’un Farró Digne, Associació de Comerciants i Artesans del Barri del Farró, Germinal, Aster Associació Astronòmica de Barcelona, Astro Barcelona, Escola Lys, Associació Catalana de Comunicació Científica, Fundació Ciència i Societat. Posteriorment se’n hi van afegir dues més: el Club Excursionista de Gràcia i Diables Farró Foc.

D’altra banda es va convocar un concurs per la gestió privada del centre. En aquest model l’objectiu de l’ Associació d’Entitats i el de l’empresa gestora és el mateix: aconseguir un alt nivell de qualitat dels serveis. L’empresa gestiona el dia a dia i l’Associació proposa i avalua, vetllant especialment perquè els continguts responguin a les necessitats del veïnat.


Diversitat d’equipaments, darrera definició dels continguts

A la tardor del 2017 s’acaba de definir el programa de l’equipament. Aviat el concepte Casal d’Avis salta pels aires. En Ramón Bernal m’ho explica així:

“A la pràctica ens vam adonar que al S XXI no té sentit parlar d’un Casal d’Avis com a espai específic tancat. Els avis i avies del Farró havien de ser uns usuaris actius en totes les activitats del Centre Cívic[12]” 

D’altra banda el districte posa sobre la taula una nova proposta: convertir la Casa Sagnier en un Casal de Joves i concentrar les activitats de centre Cívic a la Vil·la Urània.

Així queden definits els continguts del nou equipament que acollirà un Espai Familiar, un Casal Infantil i el Centre Cívic, amb dos eixos de programació, un vinculat a la divulgació científica i un vinculat a l’art tèxtil. Es destina també un espai a la memòria de Comas i Solà.

El darrer debat sobre els continguts té per protagonista el bar. Al 2015 hi ha hagut noves eleccions municipals i l’equip polític d’Ada Colau comanda l’ajuntament. Al nou regidor del Districte Sarrià-Sant Gervasi, Gerardo Pisarello i als seus tècnics no els acaba d’agradar això de posar un bar.

L’edifici reserva la planta baixa de la casa antiga a espai de relació veïnal i el districte proposa posar-hi taules i cadires amb una zona de màquines de vending; els veïns, en canvi, defensen l’existència d’un bar que faci més acollidor aquest lloc de trobada. La controvèrsia s’allarga i per això el dia de la inauguració el bar encara no funciona. Finalment el districte accedeix a la demanda dels veïns.[13]

Fet el concurs públic per a gestió de l’equipament en resulta guanyadora l’empresa Trànsit que ja gestionava la Casa Sagnier i el seu l’equip és trasllada a la Vil·la Urània. Al gener del 2018 uns veïns, emocionats i expectants, s’inscriuen a les primeres activitats.

Cues per inscriure’s a les activitats de Vil·la Urània[14]


Tot va bé si bé s’acaba

Tot és a punt per la inauguració oficial. El flamant edifici que s’aixeca on hi havia hagut la Casa del Lleó i la petita casa que ara ha quedat als seus peus s’omplen de vida, però encara falten els lleons de l’escala que segueixen desapareguts. 

Això va ser un malentès - em va dir el regidor Puigdollers - personalment jo li havia demanat al gerent del Districte, en Carles Esquerra, que els guardés al seu despatx perquè érem conscients del seu valor i no volíem que amb les obres prenguessin mal.

Així que, a corre cuita, molts pocs dies abans de la inauguració, els lleons ocupen el seu lloc[15]. El 9 de març del 2018 l’acte oficial d’inauguració omple l’edifici de música, festa i emoció. Ho podeu veure en aquest vídeo.[16]



Hola Vil·la Urània; el llegat de Comas i solà que el veïnat va salvar, 
9 de març 2018. Ajuntament de Barcelona

Un vespre màgic. En Marc Pujol hi intervé com a president de l’ Ass. D’entitats Vil·la Urània[17]. Un vespre com de conte. De conte dels que acaben bé. És un miratge? Es realment un final feliç? Com ho veuen avui els qui, d’una manera o altra han viscut la transformació de la Vil·la Urània en centre cívic? Ho he preguntat a uns quants i heus aquí el que m’han dit:

Maribel Borrego, veïna del Farró: Sincerament quan ens manifestàvem davant d'aquesta casa ho veia tot tan "negre" que no m'hagués imaginat mai que ho aconseguíssim ... i molt menys que, un dia, hi poguéssim prendre un cafè. La força de la gent sovint és molt gran i a nivell personal, interiorment, això també t'omple de satisfacció.

Alicia Cercos, consellera de barri d’ERC i ex-presidenta de l’Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró: Tinc un sentiment de satisfacció i alegria, de veure tot el que ens ha costat i que ho hem aconseguit.

Pere Closes, Aster. El 2112, arrel del fantasma de la demolició vaig poder participar en a mobilització ciutadana. Ara sento de la Vil·la Urània és la casa de tots, com una casa pairal.

Dani Cortijo, historiador. És una llàstima que la protecció del patrimoni no sigui una cosa pressuposada en molts casos i que calgui persistir des de la ciutadania. Malgrat tot, val la pena no donar les coses per perdudes abans de temps.

Anna Manso, escriptora. Dos dels meus fills van ser alumnes del parvulari Comas i Solà, per això és una gran alegria veure'l convertit en un centre cívic obert al barri. Està clar que les mobilitzacions veïnals tenen sentit.

Sara Jaurrieta, ex-regidora del Districte Sarrià-Sant Gervasi, actualment gerent del Districte de Les Corts: Vil·là Urània ha aconseguit ser un nou punt de trobada i relació per a la gent del barri, de Barcelona i de visitants esporàdics. Les seves portes obertes a aquest espai singular permet compartir un tros d’història, un record a l’astronomia i un actiu social ple de vida al Putxet-Farró.


Des del bar de la Vil·la Urània

Fa un matí resplendent, en aquesta primavera joiosa del 2021 en que, a cop de vacuna, la ciència fa renéixer la vida. 

He quedat amb uns amics, com abans, a fer un cafè al bar de la Vil·la Urània. Arribo amb temps i m’assec a la taula del fons, la del costat de les finestres de Via Augusta. Aquí hi havia el saló on Comas tocava el piano, aquí l’Amelia i la Mercedes s’asseien a cabdellar records, aquí van estendre matalassos quatre arreplegats morts de fred, des d’aquestes finestres els nens i les nenes de la classe de P3 miraven els ocells que saltironejaven pel jardí. Tots se’m fan presents en un palimpsest de colors i de veus que es sobreposen, desordenadament, les unes sobre les altres. No és veritat que no n’ha quedat res: en queda allò que en sabem. Només allò que sabem ens els fa recordar. Només el coneixement salva el record. 

Aquesta petita història, petita perquè és només la història d’una petita caseta del carrer Sant Felip, ha resultat molt llarga i, sobre tot, molt densa. Una història local que mostra la trama i l’ordit d’un teixit que abasta l’univers, on es creuen qüestions que ens interpel·len i defineixen: la relació entre coneixement i civilitat, la tensió entre la preservació de la memòria i les necessitats del present, les contradiccions entre la representativitat política i la participació ciutadana, entre els interessos dels veïns i l’interès general. I el consens, per damunt de tot, com a camí per trobar solucions millors.

Recordo que una tarda, abans de la pandèmia, vaig assistir a una conferència sobre els forats negres i els límits de l’univers, que es feia a la sala d'actes. Un jove investigador insistia sorneguer en que, en aquest camp, és més el que no sabem que el que sabem. La sala era plena de gent entusiasta; uns més entesos i altres menys. Tots plens d’interès i curiositat. Vaig pensar que si en Josep Comas ens veia per un d’aquells forats n'estaria content i que, burleta, li faria l'ullet a la Urània de l'ex libris d'en Patxot: 

"Per molt que sàpigues ...... és més allò que ignores."


Potser va ser aquell dia que vaig decidir escriure aquesta història.


FI




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 



Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Dani Cortijo, comunicació personal 11-05-2021

[2] J. Puigdollers, comunicació personal, 10-05-2021

[3] Segons el document de creació d’aquest Grup de Treball – Direcció de Serveis Territorials del Districte de Sarrià Sant Gervasi 28-11-2021- la presidència la va exercir la Consellera de Barri, Mª Antonia Rigart; la secretaria tècnica, el tècnic de barri Ramón Bernal; i hi van participar com a representants dels grups polítics, Pol Liró conseller de barri de CiU, Xavier Hosta del grup PSC, Braulio Gil del grup PPC, Gerard Domínguez del grup ICV- EUA i Xavier Llobet del grup ERC. Com a representants de les entitats veïnals hi van participar Francesc Ribera, vicepresident del Consell de Barri del Putxet i el Farró, Jaume Baches de l' Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró, Carles Gual de l'Associació d'Amics d'un Farró Digne, Ester Rodríguez de la Colla Humorística de Sant Medir Jordi Gríful de l' Associació de Veïns Entre Places, David Moragues de l’agrupació Art Farró-Putxet i un/a representant de Barnavasi, eix comercial.

[4] En Jaume Baches va ser President de l’Associació de Veïns i Veïnes del Farro, des del 2013 a la seva sobtada mort el juliol del 2014 

[5] Districte Sarrià Sant Gervasi, 23 de gener del 2021, Document de conclusions del Grup de Treball sobre el futur equipament del carrer Saragossa 29-31 i també Nota de premsa del Districte de Sarrià Sant Gervasi del 12 de febrer del 2013; vegeu també Urània al Ferró, 2014, Un model per garantir la participació veïnal, Post de l 22 d’octubre; PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19; i Ara, 02/02/15 El futur Centre Cívic inclourà una residencia i un espai jove. Declaracions de Carles Esquerrà, Marc Pujol i Carles Gual.

[6] Jaume Baches, comunicació personal 2013

[7] Podeu consutar altres projectes finalistes a l' estudi Territori 24 i Roldan i Berenguer

[8] BALAÑA, P., 2017, Ombres i llums del Centre Cívic de la Vil·la Urània, Coses del Farró, nº 7, pàg. 24 

[9] Vil·la Urània a 48 h Open House Barcelona. Pascual Bendicho, arquitecte de SUMO explica l’edifici

[10] Vil·la Urània la fem entre tots i totes. Entrevista amb Ismael, becari de la UOC, Coses del Farró, nº4, Tardor, 2015, pàg.27. Vegeu també el Blog Urània al Farró que del octubre del 2014 fins al març del 2015, va aportant als veïnat les reflexions que es produeixen al voltant del tema.

[11] PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19

[12] Ramón Bernal, comunicació personal, maig, 2021

[13] La gestió es va fer per concurs públic, els guanyadors van ser Càtering Torres y Hellman que traballa amb un 50 % de joves de la Fundació Putxet i el bar va començar a funcionar el 19 de juliol Com será el nou Centre Cívic Vil·la Urània. Entrevista amb Carles Esquerrà, Gerent del Districte, Coses del Farró, nº3, Sant Jordi, 2015, pàg.30;  i sobre el projecte de l'entitat que gestiona en bar podeu veure La Fundació Putxet acull a joves de més de 18 anys que están en risc d’exclusió social.

[14] La fotografia pertany al vídeo de BTV del 9 de gener del 2018 que podeu veure aquí

[15] Que la cosa va anar molt justa ho acredita que per Sant Jordi del 2018, a la revista Coses del Farró dedicada a la inauguració del Centre Cívic, la Mariona i l’Eulàlia Petit encara diuen que esperen tenir Vil·la Urània per temps i que “potser l’únic que caldrà reclamar es que tornin a col·locar les escultures dels lleonets al peu de l’escala. Tant de bo” Coses del Farró, nº 9, Sant Jordi, pag. 17 

[16] Pels que tingueu interés, us deixo altres links a videos sobre de festa d’inauguració. Des del punt de vista arquitectònic, Els arquitectes de Sumo expliquen l’edifici; sobre l’espai expositiu podeu veure L’astronomia de Comas i Solà. Vista de l’espai expositiu; sobre la gestió i programació de l’equipament Inaugurem Vil·la Urània.


[17] PUJOL M., 2018, Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del Centre Cívic, Coses del Farró nº 9, pag. 43





29.10.21

Petita història de la Vil·la Urània 7. #salvemvillaurania: Crònica del mes de maig del 2012

hmmmmmmmmmmmm               mmmmmmmmm     mmmmmmmmmmmmmmmmmmm.      mmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.              nnnnnnnnnnnnn     nn

Anteriorment en aquesta sèrie:







Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021
,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.  

L’arribada del nou govern municipal encapçalat per l’alcalde Trias atura la realització del projecte Hereu, que comportava l’enderroc de la Vil·la Urània i de la Casa del Lleó per construir un complex d’habitatges i serveis. 

El desacord en aquest i altres projectes enfronta al nou regidor del districte, Joan Puigdollers, amb la junta de l’Associació de Veïns del Farró, ja molt desgastada i en crisi, que acaba dimitint i deixant al barri sense representació. 

Davant d’aquesta situació el Districte promou una nova junta a partir de les entitats presents al barri i s’hi comprometen la Colla Humorística de Sant Medir, l'Associació d'Amics d'un Farró Digne i l' Associació de Veïns Entre Places. Tanmateix la nova junta aterra en ple conflicte sense temps ni informació suficient per variar el posicionament de la junta anterior[1].

I és en mig d’aquest terratrèmol municipal que esclatarà la crisi definitiva sobre el destí de la Vil·la Urània.

La revolta dels blogaires 

Un dels darrers dies d’abril del 2012 un taxi circula lentament per Via Augusta en direcció a Plaça Molina. El taxista acaba de deixar el passatge i va rumiant si serà millor girar per Balmes i anar cap al centre o seguir per Via Augusta. A aquesta hora del matí no hi ha gaire públic. De sobte, entre Madrazo i Sant Eusebi, els seus ulls es topen amb una imatge que el deixa astorat.

La pancarta de l’empresa Demeter anuncia l’inminent enderroc de la Vil·la Urània. 
2012. Foto Dani Cortijo

Ràpidament truca al seu fill. Al Dani li interessen molt aquestes coses. Li comenta el que ha vist. La pancarta parla de deconstrucció. Aixó té molt mala pinta.

El fill del taxista no és altre que en Dani Cortijo, blogaire en cap de la Barcelonasfera per mèrits propis. El post d’en Dani no es fa esperar. El dia 29 d’abril alerta de l’aparició de la pancarta nefasta i fa saltar totes les alarmes[2].

Sembla ser que el nou consistori ha trobat els diners per la realització del projecte d’habitatges i equipaments i que l’enderroc de la Vil·la Urània i de la Casa del Lleó és imminent. Els descendents de Comas no han estat avisats i es tem que aquesta vegada sigui la definitiva i la casa vagi a terra sense remei.

Però l’operació, que havia de ser discreta, s’esbomba als quatre vents. És molt interessant veure, a partir de la llarga tirallonga de comentaris d’aquest post, com es va expressant una queixa que ràpidament es transforma i organitza en oposició i protesta. L’enuig i la ràbia esperonen altres blogaires a fer-se ressò del fet.[3]

El dimarts 1 en Dani Cortijo deixa una nota de premsa, enviada a tots els partits polítics i als mitjans, demanant a tothom la màxima difusió 

Dimecres 2: Creixen els comentaris

La Gloria avisa: 

“Avui ja hi ha cartells avisant als veïns que les finques números 29 i 31 del carrer de Saragossa seran enderrocades el proper dilluns dia 7 d'abril 2012....No hi ha manera d'evitar aquesta barbaritat?”

Hi ha molt poc temps. Preocupa la pèrdua de patrimoni, l’oblit de Comas, l’assolament del jardí, la tala de la palmera, la manca de resposta de l’Associació de Veïns. Els blogaires s’organitzen i decideixen pregonar la noticia als mitjans, escriure a l’alcalde, al Districte, a Patrimoni.

El record d’aquell divendres en que, precipitadament, es va enderrocar una de les torres més boniques i emblemàtiques del barri al 77 del carrer Saragossa, sense que ningú hi pugues fer res, plana com un fantasma sobre l’ambient[4]

Algú informa:

“Demà dijous 3 de maig es celebra el plenari de Sarrià- Sant Gervasi, a les 19.00 a la seu del districte (plaça Consell de la Vila). Es convida a tothom a assistir-hi.” 

A les 7 de la tarda del dia 2 en Dani Cortijo escriu:

“Fa unes hores he estat davant la Vil·la Urània amb la gent de BTV. Hi havia tècnics de l'Ajuntament. La gent de BTV ha demanat permís al consistori per entrar-hi però els han dit que estava en mal estat i que no passessin per la seva seguretat. Els tècnics eren a dins, amb les portes obertes. L'edifici es veia en perfecte estat i els tècnics anaven sense casc i cap protecció. Fa poc temps allò era un parvulari. No han volgut que veiem que la casa està en perfecte estat i no ens han deixat passar. Feliç dia de la llibertat de premsa a tothom.”!

Dijous 3 de maig: Ens hem quedat sense estels....però no volem quedar-nos sense història

L’endemà dijous hi ha plenari al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. La sala de plens és plena de gom a gom. Presideix el regidor Oscar Ramirez i hi són presents nombrosos consellers del govern i de l’oposició. També assisteixen el regidor executiu del districte, Joan Puigdollers, el gerent Carles Esquerra i altres responsables del districte. Entre el públic, un petit grup de defensors de la Vil·la Urània esperen poder intervenir. 

L’ordre del dia és llarg i dens. En el primer punt, precs i preguntes dels assistents, intervé en Dani Cortijo que demana que s’aturi l’enderroc de la casa i que es respecti la memòria i la voluntat de Josep Comas i Solà. “Ens hem quedat sense estels, ja no es veuen els estels des de Barcelona, però no volem quedar-nos sense història”, diu. I es demana per què un enderroc precipitat si, de fet, sembla que no hi ha pressupost per construir res. Davant l’argument de que la casa no té un interès arquitectònic, manifesta que el patrimoni no només és l’arquitectura sinó tot allò que ha passat en un lloc i posa l’exemple de la casa d’Anna Frank que la ciutat d’Amsterdam ha convertit en un museu[5].

Li respon Joan Puigdollers dient que té la intenció de continuar amb el projecte que va iniciar el govern anterior i que s’ha consensuat amb els veïns al Consell de Barri. L’objectiu no és fer-hi habitatges sinó els equipaments que el barri necessita i que no hi cabrien sense enderrocar la casa. Considera que al fer-hi equipaments es compleix amb la voluntat de Comas i Solà.

Intervé també la Roser Ponsatí, veïna del Farró, per demanar que es mantingui la casa i s’hi faci una escola bressol, negant l’acord del veïns amb l’enderroc. En Joan Puigdollers li contesta remetent-se a l’acord assolit al Consell de Barri.

Aquell vespre l’empresa d’enderrocs ja envia alguns operaris a retirar el cablejat elèctric i a desbrossar el jardí. La nit del 3 al 4 de maig algú entra a la casa i s’endú els lleons de l’entrada[6].


Divendres 4 de maig: La família amenaça amb dur a l’Ajuntament davant dels tribunals

Des del seu blog Barcelonetes, l’Eulàlia Petit, segona generació dels hereus de Josep Comas i Solà, inicia una crida per evitar l’enderrocament que sembla imminent. La Teresa Petit, besnéta-neboda de Josep Comàs i Solà escriu al post de’n Dani Cortijo:

“Hola Dani i tots els que esteu donant suport contra l'enderrocament de Vil·la Urània..... Moltes gràcies pel vostre suport. Estem consternats per la notícia que ens vam assabentar tot passant pel davant de l'edifici. Estem pensant d'escriure un carta, però el temps no juga a favor nostre. Què més podem fer? Moltes gràcies.”

Tothom és molt pessimista perquè hi ha molt poc temps, però efectivament, amb data del mateix dia 4 la família presenta una al·legació a l’ajuntament, signada per Ricard Petit Montserrat, nebot de Josep Comas i Solà, en nom de tots els hereus i adreçada a l’alcalde, demanant:

“que s’ aturi l’enderrocament de la casa i qualsevol altre part de la finca i acordi retirar i deixar sense efecte qualsevol pla d’actuació que en suposi l’enderrocament futur o qualsevol altre acte d’incompliment de les condicions del llegat, i, en cas de no fer-se així, els advertim de manera expressa que exercitarem totes les accions legals a fi i efecte que es compleixi la voluntat que el testador va establir en el llegat fet a la ciutat de Barcelona i també aquelles que com a hereus universals ens corresponguin.”[7]

A la tarda un grup de persones es troben davant de la Vil·la Urània. Hi ha representants de la família, la Mercè Piqueras, en Dani Cortijo i també en Pere Closes, president de l’ Associació Astronòmica Aster [8]. BTV grava algunes declaracions.


La família de Josep Comas i Solà i Pere Closes (a l’esquerra). 4 de maig del 2012[9]

El tema ja es present als mitjans de comunicació. El Diari Ara dona per fet que l’enderroc s’efectuarà el dia 7[10]. BTV emet la notícia amb declaracions del regidor Puigdollers dient que l’edifici no consta en cap catàleg de patrimoni arquitectònic [11].

Dani Cortijo és entrevistat per BTV al carrer Saragossa. 4 de maig del 2012.[12]

A Twitter el hashtag #salvemvillaurania recull la veu d’una multitud indignada. L’article penjat a La Vanguardia Digital ja té 14.500 visites i 123 comentaris. [13]

Dissabte 5 de maig: Crides a la concentració

La Vanguardia adverteix que la família de Comàs i Solà denunciarà a l’Ajuntament per l’enderroc de la casa[14]. En aquest article Pau Senra, tercera generació d’hereus de Comas i Solà, manifesta la seva por de que aquesta vegada l’enderrocament s’arribi a portar a terme.

…porque quedan muy pocos días de margen y el pleno municipal del jueves defendió firmemente el calendario previsto. En realidad, varios operarios de la empresa de derribos ya han empezado a arrancar parte del cableado eléctrico.”

L’Eulàlia Petit publica a Barcelonetes la crida a la concentració pel del 7 de maig: 

“EL DILLUNS A LES 8h DEL MATÍ ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA"

Ja és segur que el dilluns dia 7 de maig comencen l'enderroc de la Vil·la Urània. Ens hem proposat aturar-ho per diversos mitjans i amb diverses gestions. 
Una d'elles és plantar-se aquest dilluns 7 de maig a partir de les 8h del matí al carrer Saragossa davant del núm. 29 i a la Via Augusta, entre el C. Saragossa i el C Sant Eusebi..... Feu-ne difusió.”[15]

La junta de l’AMPA de l’escola Reina Violant fa públic un comunicat oposant-se a l’enderrocament. Juntament amb l’Associació de veïns i veïnes de Gràcia i la FAVB, convoquen una concentració per diumenge 6 de maig a les 12h i recolzen la del dia 7. 

“Enganxarem un mural a la paret de la finca, els nens les nenes i els adults podrem pintar i expressar el que sentim davant aquesta terrible notícia.......Així mateix, animem a tothom a ser a davant de la finca el dilluns a les 8 del matí. Potser aconseguirem aturar aquest despropòsit.”[16]

Tot és a punt per la mobilització. 

Diumenge 6 de maig: Tornen els nens i les nenes

Al migdia els nens i nenes i les famílies de l’escola Reina Violant que havien passat a la Vil·la Urània els seus anys de parvulari, acudeixen a la crida de l’AMPA i omplen les parets amb els seus dibuixos. 

Alumnes de l’escola Reina Violant. 6 de maig del 2012

En declaracións a BTV en Pau Senra, afirma que la família està disposada a portar la seva protesta fins a les últimes conseqüències per salvar el llegat. Jordi Giró de la FAVB i ERC també es manifesten en contra del enderroc. [17]

Vil·laweb ja plateja el tema en termes de lluita familiar i veïnal i ajuda a difondre la convocatòria pel mateix diumenge i pel dilluns.[18]

Un anònim es pregunta al post d’en Dani: I els lleons de l’escala on són?


Dilluns 7 de maig: La ciutadania atura l’enderroc

El dilluns a les 8 del matí un grups de persones es remouen inquietes davant de la Vil·la Urània. L’empresa encarregada de l’enderrocament té la piqueta a punt però els fa saber que no actuarà fins que els tornin a confirmar l’ordre. Hi ha més indignació que esperança. Tanmateix a les 8,30 arriba la trucada de l’ajuntament aturant l’enderroc. Veiem com ho explica la mateixa Eulàlia Petit:

“...... a quarts de 9h s'ha sabut que l'Ajuntament feia un pas enrere, sense admetre-ho, eh!, i que "volia fer les coses amb consens". Ens n'hem assabentat al mig del carrer...... El cas és que tots hem fet uff! ......S'haurà d'estar a l'aguait.”[19]

Al darrer moment la piqueta s’ha aturat. Qui o què ho ha fet possible? La voluntat de consens mantinguda pel conseller de districte, la mobilització ciutadana o un l’informe dels serveis jurídics indicant que davant la demanda de la família l’ajuntament tindria les de perdre? 

En declaracions a BTV en Joan Puigdollers diu:

“Nosaltres, de moment, no enderrocarem el que és la torre del Sr. Comas. El meu compromís personal amb a família és que nosaltres ho farem amb consens amb ells”

Així dons la piqueta s’ha aturat, de moment, però el futur segueix sent incert.

Concentració de veïns i entitats, el 7 de maig davant la Vil·la Urània. Foto Pep Arisa

L’endemà l’Eulalia Petit publica una Carta Oberta de la Família de J. Comas i Solà en la que agraeix el suport als ciutadans i entitats participants i es mostra vigilant:

“La nostra família té un llegat moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50 anys per fer-la respectar. Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a fer."[20]


Divendres 11 de maig : Arriba l’acord

Els dies següents la premsa es fa ressò de l’aturada provisional de l’enderroc de la Vil·la Urània i de la imminent desaparició de la Casa del Lleó, que ningú ha defensat, i anuncia una propera reunió de l’ajuntament amb la família [21].

Els acords als que s’arriba recullen tres punts. L’ajuntament es compromet a fer de la Vil·la Urània el Centre Cívic que reclamen els veïns. En segon lloc es compromet a no executar l’enderroc i a garantir la conservació de l’edifici, i molt especialment del seu esplendorós jardí. Finalment, l’ajuntament amb la participació dels veïns, redactarà un pla funcional per definir les millores que cal fer a l’edifici i a què s’ha de destinar, reservant un espai per la memòria de Comas i Solà.[22]

En declaracions a diversos mitjans la família destaca que l’acord garanteix que a la Vil·la Urània hi haurà un equipament públic i que no s’hi faran pisos. Valoren molt que l’ajuntament realitzi un canvi d’us de la parcel.la d’habitatges a equipaments, ja que això dona seguretat pel futur. Així mateix subratllen que els termes del llegat són prou amplis i renuncien explícitament a ser ells que defineixin l’ús que se’n ha de fer. La Mariona Petit, segona generació d’hereus, diu:

“No som nosaltres els qui hem de dir a què s’ha de dedicar. Son els barcelonins.” 

14 de maig: l’enderroc de la Casa del Lleó i part del jardí de Vil·la Urània

Pocs dies desprès, inexorablement, la piqueta actua i arrasa la parcel·la del carrer Saragossa número 31. De l’antiga vaqueria que la família Prió hi tenia a finals del S. XIX no en queda res. El jardí de la Vil·la Urània que donava a la Via Augusta per darrera d’aquesta parcel·la també desapareix. La família emet un comunicat de protesta en la que es denuncia un primer incompliment dels acords establers el dia 11 amb l’ajuntament que s’havia compromès a enderrocar el número 31 “a pic i pala” i sense afectar per res l’espai de la Vil·la Urània[23].


Destrucció de part del jardí i la tàpia de Vil·la Urània durant l’enderrocament de la Casa del Lleó. Foto Pep Arisa


La parcel·la del número 31 del carrer Saragossa, arrasada fins a la Via Augusta. Foto Pep Arisa

Un futur per definir

Tanmateix les negociacions continuen i Joan Puigdollers manifesta que la construcció del Centre Cívic és una prioritat i que és farà sense demora. 

El dia 30 els familiars son convidats a visitar l’interior de la casa i a comprovar que, a excepció de la brutícia generada per l’arrencada de cables que es va fer el dia 4, la casa està en perfectes condicions[24].

A final de mes ja corre la convocatòria pel proper Consell de Districte que es farà a l’Escola d’Idiomes del carrer Guillem Tell i on es definirà la forma de participació del veïnat en la concreció del projecte.

Fa 75 anys que va morir Josep Comas i Solà. Malgrat l’expoli, la dispersió i destrucció de tots els elements que recordaven la seva vida i la seva tasca com a astrònom, la casa ha resistit i ara torna a tenir un futur que podria assemblar-se al que Comas havia imaginat. 

Mentrestant els lleons de l’escala segueixen desapareguts.




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Comunicació personal d’Ester Rodriguez i Ramon Bernal.

[2] CORTIJO, D., 2012, Altres Barcelones, Josep Comas i Solà, el descobridor del planeta Barcelona, podria caure en l’oblit. Dec a aquest post “històric” la fotografia i la informació sobre aquest moment.

[3] Apuntarem aquí la llista d’alguns dels blogs que publiquen textos d’oposició a l’enderroc: la Mª Trinidad Vilchez, des del seu blog avui desaparegut, defensa la memòria de l’astrònom; el blog Criticart clama No ho podem permetre!; Enric H. March publica a Bereshit el post Vil·la Urània. Barcelona en orbita; també s’hi apunten VexillumCosas de Absenta, Equipatge de ma, La lectora corrent de la Mercé Piqueres i Fem Xibarri, el blog del Time Out

[4] Recordem que l’operació que va fer possible la construcció d’un edifici de pisos al carrer Saragossa 77 havia propiciat de manera indirecta la compra per part de l’ajuntament de la Casa del Lleó. Vegeu el post anterior: La casa dels nens i de les nenes. El 31 de gener de 1994, en cap de setmana, es procedí a l’enderroc de la torre on havia estat radio Joventut de Barcelona i on avui hi ha un blog de vivendes anodí. Teniu tots els detalls d’aquesta trista historia a ARISA, J., 2014, El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº 1, pag. 1.

[5] Districte Sarrià Sant Gervasi, Acta Consell Plenari 3/5/2012 Núm. 120503 

[6] PETIT, E. El dilluns a les 8h del matí ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA, Barcelonetes, 5 de maig del 2012.

[7] PETIT, E. Al·legació per salvar Vil·la Urània i dilluns a les 8h tots allà, Barcelonetes, 5 de maig del 2012 

[8] Com vam veure al capítol 5 d’aquesta història l’ Associació Astronòmica Aster va ser fundada per l’Ernest Guillé que es va fer astrònom des del terrat de la Vil·la Urània durant els anys de la postguerra.

[9] La foto és del blog La lectora corrent. Els records d'aquests dies de la Mercè Piqueres, molt activa durant aquest procès, han quedat recollits al seu blog



[12] La fotografía procedeix del del blog La lectora corrent

[13] Comentari de Glòria Domenech el 4 de maig al post de Dani Cortijo

[14] La Vanguardia 5/5/12 La familia de Comas i Solà denunciará al Ayuntamiento de Barcelona por el derribo de Vil·la Urània

[15] PETIT, E. El dilluns a les 8h del matí ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA, Barcelonetes, 5 de maig del 2012, ob cit.,

[16] L’he recollit als comentaris del post de Criticart, No ho podem permetre, ob. cit.



[19] PETIT, E., L'enderroc de Vil·la Urània aturat!!, Barcelonetes, 7 de maig del 2012

[20] PETIT, E., Carta Oberta de la família de Comas i Solà, Barcelonetes, 8 de maig del 2012, també podeu veure les declaracions de Joan Puigdollers del 29 de maig a BTV en aquest vídeo.

[21] La Vanguardia 8 de maig 2012.La Vil·la Urània se salva de la demolició immediata; BTV del 8 de maig La FAVB es reuneix amb els familiars de l’antic propietari de la Vil·la Urània; BTV 14 de maig Comencen a enderrocar la finca adjacent a Vil·la Urània; PERMANYER, LL., 2012, Comas Sola, eclipse, La Vanguardia, 10 de maig del 2012. En aquest darrer article Lluís Permanyer, normalment tan encertat, diu que Comàs va deixar també a la ciutat la casa que la familia tenia al carrer Fivaller 42 (actual carrer Ferran). No he trobat cap més font on contrasar aquesta información i la familia m’ha confirmat que aquesta casa va pasar als nebots.


SOS Monuments, Vil·la Urània: l’hereva és la ciutat, 16 de febrer del 2013

[23] BTV, Una excavadora al costat de Vil·la Urània, 15 de maig del 2012. Al video podeu veure la destrucció de la Casa del Lleó i de la part posterior del jardí de la Vil·la Urània. Podeu llegir el comunicat de protesta a PETIT, E., L'Ajuntament diu que no enderroca, però fa malbé la Vil·la Urània, Barcelonetes, 16 de maig del 2012, d’on també prové la fotografia.