Què és això del Farró? El territori

Si viviu al Farró segur que us heu trobat moltes vegades amb que algun amic us diu:

- El Farró? I que és això? No n'havia sentit parlar mai. Ah, és allò del Putxet, oi? El Putxet si que em sona….però tampoc et podria dir on és exactament.

Fa una mica de ràbia, així que anem a entrar a fons en el tema. A veure si podem definir bé el territori del Farró.

Us proposo un joc, per començar. Si fóssiu un ocell que sobrevola la ciutat, sabríeu identificar el barri? Proveu en aquest ortofotomapa de l'ICC.

L'heu trobat? Exacte, és aquest petit triangle que es troba pujant per la banda dreta de la Diagonal, amb un vèrtex cap al mar, un altre cap al Llobregat i el darrer cap al Besòs.

Si fem un picat en el nostre vol i ens acostem una mica més el veurem així.

Font: Institut Catogràfic Catastral. Ortofoto

Així veiem que aquest triangle està definit clarament per grans vies que el vorejen i, d'alguna manera, el tanquen i el diferencíen dels espais del voltant.

L'espai interior està estructurat per un carrer vertical que surt del vèrtex de mar per anar a parar a la meitat del costat de muntanya. Aquest eix principal està vorejat a banda i banda per dos carrers verticals més. Transversals a aquests veiem diferents carrers que estructuren l'espai en quatre sectors diferents: un gran rectangle central i tres petits subtriangles.

Doncs tot aquest petit espai urbà és el barri del Farró. I aquí teniu el plànol que ens permet identificar els carrers que el limiten i els que l'estructuren internament. Si us hi passegeu segurament podreu identificar la vostra casa, els principals llocs emblemàtics i molts altres espais coneguts.

Font: Institut Cartografic Catastral. Mapa Topogràfic


Però el barri és El Farró o el Putxet Farró?  És el mateix? Perquè de vegades van junts i altres separats? Les preguntes a aquestes respostes les trobareu al post de la setmana que ve.

De moment us deixo aquest link al Vissir de l'Institut Cartogràfic Catastral per si voleu fer una passejada virtual pel barri; a vol d'ocell utilitzant l'ortofoto, o amb el mapa topogràfic. És com tenir una alfombra màgica i fer-la volar.

Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Abans de sortir de casa

                                                                                                                    ITINERARIS

Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

Distancia   1,5  Km. aprox.  Durada: 4 hores

El límit entre el barri del Farró i el barri de Galvany s’identifica amb el carrer Balmes. Hi ha la creença que el carrer Balmes segueix la llera de la riera de Sant Gervasi però això no s’ajusta del tot a la veritat. Per veure-ho més acuradament en aquest itinerari us convidem a recórrer el curs sinuós de la riera, a l’alçada del Farró, amb tots els seus meandres i revolts. 

La part alta de la vall de la riera de Sant Gervasi abans de l’obertura del carrer Balmes. A dalt a la dreta el turó del Putxet i a l’esquerra la torratxa de la Rotonda.

Qué cal saber?

El terme de Sant Gervasi de Cassoles, marcat per la presencia del turó del Putxet i el de Monterols, estava especialment afectat pel pas de rieres i torrents. L’historiador Carreras Candi, a començaments del segle XX, ho descriu així: 

"Pregoneres torrenteres davallant de la Serra de Serola, voltaven l’esglesieta dels Sant Gervasi i Protasi i esgratinyant quasi tot lo terme de llarch a llarch".[1]

Abans de ser coberta per la urbanització aquesta xarxa de rieres i torrents transcorria pel samontà barceloní, una plana agrícola suaument inclinada cap al mar, amb masos dispersos pels camps de conreu. El paisatge devia ser similar al de la part sud del Camp de Tarragona, amb hortes, camps de cereals, plantacions d’oliveres, d’ametllers, garrofers i vinyes. Algunes basses, com la que hi havia a la finca agrària que la família Gil tenia al turó de Monteroles, recollien les aigües de pous i mines.

Paisatge actual del Camp de Tarragona a l’açada de Moltroig

En el cas de la plana litoral que avui ocupa Barcelona, torrents i rieres formen una xarxa que drenen la serra Collserola i salven el graó barceloní per arribar fins al mar. La riera de Sant Gervasi correspon al nº 34 de les que es referencien en aquest esquema.

COLOMBO, F., 2022, Torrents i rieres al Pla de Barcelona: vestigis a la ciutat moderna. A: Vila, M. (coord), Geologia de la ciutat de Barcelona :coneixements, condicionants i aprofitaments d'una zona urbana complexa, Col. Monografies tècniques, 11,ICGC

El carrer Balmes contra la riera

Com que les lleres de torrents i rieres estaven seques gran part de l’any, sovint van ser aprofitades com a camins. Tanmateix, així com la riera de Cassoles (número 35 de l’esquema) transcorre per l’antic camí romà que anava de Barcelona a Sant Cugat i s’ha mantingut sempre com a camí, fins a configurar en l’actualitat el carrer que porta el seu nom, el traçat de la riera de Sant Gervasi no va coincidir mai amb el camí que anava de Barcelona a la Bonanova, que passava una mica més elevat, a l’alçada del que avui és el carrer Brusi i el carrer Atenes.

Potser per això, a mesura que es va anar urbanitzant, el traçat de la llera va anar desapareixent. De fet, ja en els primers projectes que proposen la prolongació del carrer Balmes des de la Diagonal fins al peu de l’avinguda del Tibidabo es proposa explícitament eliminar la riera. El 1905, Vicens de Moragues, president de l’Associació de Propietaris de Sant Gervasi,  es dirigia a l’alcalde de la ciutat dient que els nombrosos torrents i rieres constituïen un obstacle per la comunicació interna i externa de Sant Gervasi, així que calia aprofitar la planificació del nou carrer Balmes per fer-les desaparèixer.[2]

I així es va fer. Tot hi que, per simplificar, es diu que la riera anava per l’actual carrer Balmes, si ho mirem amb detall veurem el seu curs zig-zagejant que ha deixat alguns vestigis, encara perceptibles malgrat l’impacte de la urbanització.

D’altra banda, cal fer esment que torrents i rieres marquen sovint els límits dels diferents termes municipals i també de les propietats particulars. El mapa parcel·lari de la ciutat de Barcelona encara reflecteix clarament aquestes delimitacions. En el nostre cas el reajustament entre el curs de la riera i el traçat del carrer Balmes, va donar lloc a un gran nombre de petites maniobres financeres, permutes de terrenys, venda de solars sobrants per part de l’ajuntament i canvis en l’edificabilitat, que de ben segur van fer la fortuna d’alguns i la ruïna d’uns altres. En veurem algun exemple.

Barrancs i indrets desavinents

Abans de la nostra passejada per aquest paisatge desaparegut ens hem de fer a la idea que amb l’obertura dels carrers, molt sovint el torrent quedava als darreres de les cases i es mantenia com a lloc de pas secundari on s’acumulaven residus i deixalles. Lluny de la imatge romàntica que ara en podem tenir, eren llocs desavinents, bruts i perillosos, on es produïen accidents i robatoris. No eren llocs gaire segurs per passejar, especialment quan es feia fosc. Mireu com ho expressa Ventura Gassol al seu poema Temptació.

Si mai, tu, qui camines a l’atzar,

et sobtés pel barranc de Sarrià

aquella hora que el cel traspuà sang,

allunyat de les ombres del barranc:

els garrofers olents al seu devora

d'una fortor odoren a aquella hora

que el vianant incaute qui n'ha esment

troba el pecat a dintre del torrent[3].

Metodologia, fons i terminologia utilitzada

El basament geològic de la ciutat no és gens fàcil d’estudiar. Tanmateix, malgrat la urbanització intensiva del territori, encara que hi ha alguns afloraments (llocs rocosos, antigues pedreres, rases,...etc.) que permeten observar les seves característiques. 

Malgrat algunes excepcions, l’urbanisme procura mantenir les rasants originals del terreny, de manera que es poden observar les restes de la topografia original, reflectides en les variacions de les inclinacions i els pendents dels paviments.

Així que per estudiar la riera hem revisat la documentació més antiga i l’hem contrastat amb un intensiu treball de camp que ens ha permès detectar les irregularitats topogràfiques més o menys subtils i presents a la ciutat actual.[4]

Pel que fa a l’ús dels termes com torrent, riera i altres que donen nom a la xarxa, tot i respectant les denominacions originals que ja tenen caràcter de topònim, seguirem el vocabulari establert pel Dr. Riba en el seu Diccionari de Geologia.[5]

Quan les aigües de pluja s’escolen per un pendent topogràfic més o menys irregular s’agrupen a les zones amb una petita depressió topogràfica (llera, jaç, llit) originant un escorrentiu incipient: un rial. La unió dels petits rials fa que les aigües es concentrin en un torrent. La unió de diversos torrents dona lloc a una riera o rierot. Quan les rieres es fan més grans i sobre tot quan transporten grans quantitats d’arenes, s’anomenen amb la paraula d'origen àrab rambla. Així es poden generar grans acumulacions de sorres/arenes donant lloc a un Areny.

Un altre tema interessant és el de la toponímia. Revisant els diferents autors hem pogut veure que els noms que atribueixen a torrents i rieres, o a algun dels seus trams, no és sempre coincident i es fa difícil saber qui té la raó. Ho anirem comentant al llarg de la passejada.

Itinerari

Com que els torrents no hi entenen de barris ni de fronteres, començarem la nostra passejada més amunt del Farró, a la zona de confluència dels torrents que formen la capçalera de la riera de Sant Gervasi i anirem seguint avall pel tram anomenat torrent de l’Infern fins arribar a la Creu Trencada, l’actual plaça Gal·la Placídia, on s’ajuntava amb la riera de Cassoles. 

Aquest itinerari tindrà 8 parades que anirem publicant en diferents posts.

Parada 1. Plaça Joaquím Folguera

Parada 2. Balmes/ Pintor Gimeno

Parada 3. Carrer Putxet 1-3

Parada 4: Carrer Balmes cantonada Padua

Parada 5: Sant Guillem cantonada Francolí

Parada 6: Del carrer Francolí a Balmes cantonada Guillem Tell

Parada 7: De Gullem Tell al passatge Laforja

Parada 8: La plaça Gal·la Placídia i el naixement de la riera d'en Malla  

                                                         

Continua  a

Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Parada 1. Plaça Joaquím Folguera  

                         

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

[1] CARRERAS CANDI, F., 1908-18, Geografia general de Catalunya, Vol.5, La ciutat de Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martin, pag. 998 

[2] AMCBCN, Comisión del Ensache, Año 1901. Exp. Nº 8115

[3] GASSOL, V., 1934, Poemes 1917-1931, Pròleg de Josep Carner, Ed. L'Ocell de Paper. Barcelona

[4] Hem revisat les cartografies antigues de Barcelona (Cerdà, 1855; García Faria, 1891; Martorell, 1930-1940; Galera et al., 1982), els treballs sobre la seva estructura geològica (Roca i Guimerà, 1992; Santanach et al., 2011, etc.). així com els principals treballs que tracten especificament de les rieres (Llopis Lladó, 1942; Casassas, 1974; Vila i Casassas, 1974; Julià, 1978; Ventayol et al., 1978; Vila, 1981; Sanz, 1988; ICC-Bosch i Ventayol, 2000; Riba i Colombo, 2009; Colombo, 2014; Vázquez-Suñé et al., 2016)

[5] RIBA, O., et al., 1997. Diccionari de Geologia. Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana, 1407pp.