Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1973-2007. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1973-2007. Mostrar tots els missatges

8.5.22

El 15 de maig, oportunitat per poder visitar la casa Tosquella

El proper diumenge 15 de maig, tenim l’oportunitat de visitar la casa Tosquella. L’ocasió és perfecte per conèixer aquesta magnífica torre modernista que, com recordareu, va ser recentment adquirida per l’ajuntament per fer-ne un equipament pel barri. (Podeu veure el post La casa Tosquella nou equipament del barri del Putxet i el Farró).

En el marc de les activitats 48h.Open House BCN d’aquest any Espais Ocults ha organitzat tres visites guiades ( a les 11, a les 12 i a les 13 h) als jardins i als interiors de la casa. La visita será guiada per la historiadora Roser Diaz que us podrá donar tots els detalls de la envitricollada historia d’aquesta espendida casa. La visita és gratuita (cal pagar 1 e. per la gestió) i cal inscripció previa que podeu fer aquí a partir del 10 de maig a les 11.




Una casa d’indià

Sembla ser que els seus orígens, a finals del S. XIX, ja van ser complicats. El seu primer propietari havia encarregat la construcció al mestre d’obres Joan Cabané el 1889, però no va poder pagar el deute contret pel seu finançament i la va haver de subhastar. Així va ser com la va adquirir, força be de preu, l’Antoni Tosquella, un comerciant enriquit a les amèriques. 

La casa no reunia les característiques de luxe i modernitat que el nou propietari desitjava, així que li va encarregar una reforma a l’arquitecte Eduard Balcells. Això passava el entre el 1906 i el 1907, en plena febre modernista, i en Balcells era un jove prometedor que acabava de guanyar la plaça d’arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallés. Coneixedor i estudiós de l’obra dels grans arquitectes modernistes de la primera generació, l’obra de Balcells és caracteritza per un excés imaginatiu que el porta a utilitzar una gran riquesa de recursos ornamentals, jugant amb l’historicisme i l’arabisme. Ell mateix s’havia dedicat a la forja i a la vidrieria, que utilitza amb profusió al costat d’altres arts com la pintura, la fusteria, l’estucat, els esgrafiats i els esmalts. 

Tot això és veu clarament a la casa Tosquella on sostres, balcons, portes i reixats semblen sortits del somni d’un faune. Ens podem imaginar com va ser la vida en aquesta casa voltada d’un espaiós jardí. No hi devien faltar festes, saraus, ni històries galanes. Gràcies a l’Elvira Farreras sabem que durant uns anys hi va viure el baríton Marcos Redondo. En aquests temps un grup de paons que es passejaven pel jardí amb la cua estesa i els seus crits no deixaven dormir als veïns.

El contracte de lloguer entre una mare i una filla salva la casa

No sabem exactament a partir de quan hi va començar a viure la Mª Dolors Castells i Tosquella, netà de l’Antoni Tosquella que havia nascut a la casa i hi havia passat la seva infància. La seva mare li va fer un contracte com a llogatera. Com que l’obertura de Mitre ja estava anunciada, es possible que mare i filla sospitessin el que podria passar.

I finalment va passar. La piqueta va respectar la casa però va enderrocar la del costat que compartia la paret mitgera. Això va provocar un seguit de destrosses que van malmetre greument tan l’estructura com els elements ornamentals de la casa. També va obrir la caixa dels trons de l’especulació: una casa de pisos construïda en aquests terreny podria arribar a tenir 12 plantes.

Sembla ser que aquí va començar un enfrontament en el sí de la família dels propietaris entre els partidaris de l’enderrocament de la casa per construir pisos i la Mª Dolors que, emparada en el seu contacte de lloguer, no ho va permetre.

El 1974 diverses entitats es mobilitzen al costat de la Mª Dolors i aconsegueixen que la casa sigui declarada Monument Històric Artístic de caràcter provincial. Els intents d’enderrocament s’aturen però comença un llarguíssim període d’abandonament durant el qual la casa s’ha anat deteriorant inexorablement. La Mª Dolors és desheretada i la casa passa a pertànyer a la seva neboda. Durant la dècada dels vuitanta de tan en tan surt a la premsa la imatge inaudita d’una avia de 80 anys vivint sola en una esplèndida casa mig enrunada, en la que també s’han instal·lat una trepa d’okupes que omplen el jardí de trastos i escombraries. També es publiquen queixes dels veïns perquè tot això arriba a afectar la salubritat i la seguretat del lloc. Sovint han de passar als bombers per evitar la caiguda de runes al carrer. Finalment la casa es declarada “Bé Cultural d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya, però després d’alguns intents de negociació amb l’administració no s’arriba a concretar res.


Edifici modernista a la venda a Whallapop

I el temps va passant fins que el 2018 mort la Mª Dolors Castells i la propietat la posa la casa en venda. En demanen 1,4 milions d’euros. Una parcel·la de 740 m2, al peu de la Ronda del Mig, amb 650 m2 ocupats per un edifici modernista que no es pot enderrocar, que està en molt mal estat i que és molt costos de restaurar. Els venedors ho intenten per tots els mitjans i la premsa s’omple de titulars com “Edifici modernista a la venda a Whallapop”. Tractar una de les millors obres d’Eduard Balcells com a una andròmina de segona mà no sembla de bon gust.

Malgrat tot a l’estiu del 2021 l’edifici és a punt de ser adquirit per un grup inversor internacional que planeja fer-hi un centre de negocis. Tanmateix els compradors es fan enrere i això dona noves oportunitats a l’administració. La pressió veïnal empeny fort i comença a visualitzar-se, com un somni, la possibilitat d’una casa Tosquella convertida en equipament públic.


Final esperançat

Finalment i una mica per sorpresa, ja que les negociacions finals es duen amb molta discreció, el 18 de novembre del 2021 el districte convoca a les entitats del barri del Putxet i del Farró a la porta de la casa. Els va convida a entrar al jardí i allí el regidor Albert Batlle anuncia l’acord municipal de comprar la casa Tosquella per rehabilitar-la i fer-ne un equipament especialment dedicat a la gent gran del districte.

Ara l’ajuntament afronta un gran repte: rehabilitar la casa i adaptar-la als seus nous usos conservant i restaurant tots els elements estructurats i ornamentals que li donen valor. Això val molts diners. Caldrà molt coneixement, seny i rauxa a mans plenes i grans dosis de pacte i negociació. Com passa sovint, és probable que els interessos locals i referits a l’ús inmediat estiguin en contradicció amb els interessos més generals de conservació del patrimoni. Esperem que el districte organitzi un procés participatiu per poder-ne parlar tots plegats.

Mentrestant visitar la casa, conèixer millor la seva història, enamorar-nos de cadascun dels seus detalls, és una bona manera de començar a participar. I tot això ho podem fer el dia 15 de maig.

Bona festa de l’arquitectura!



















4.3.22

La veu de l'Elvira Farreras

“Què dimoni és aquest terrabastall a les set del matí?” És un dia qualsevol de mitjans dels anys 70, a una torre del carrer Putxet. L’Elvira salta del llit I puja al terrat just a temps per veure passar una terrible màquina menjacases que es dirigeix a ensorrar la torreta on fins fa poc vivien els seus amics. Aquell dia L’Elvira Farreras va decidir, amb l’únic títol d’haver-hi viscut mols anys, convertir-se en cronista del Putxet. Pàgina a pàgina anirà desgranant els seus records per salvar de l’enderroc la memòria de les cases i els jardins, de la gent que hi visqué, de les festes que hi feien, dels costums que tenien, d’alguns fets terribles que hi van passar.


El llibre més citat en aquest blog 

D´aquest treball en surt un llibre irrepetible, escrit amb una tendresa infinita, que ens parla d’un món que va desaparèixer engolit per la febre especulativa que va desencadenar l’obertura de la Ronda del Mig.

Quan tot això passava l’Elvira ja era gran. Amb els seus fills crescuts i el marit jubilat, veia créixer els nets al seu voltant. Segurament havia escrit moltes coses però no havia publicat mai cap llibre i el primer va ser un gran èxit. Ella mateixa explica a l’entrevista que li va fer Josep Mª Espinàs a TV3 (1) que va ser en Jose Mª Huertas Claveria qui la va animar a escriure. 

A la primera i segona edició el llibre porta per títol “Adéu Putxet, rèquiem per un barri”. Es va publicar el 1981, amb un deliciós pròleg de Joan Perucho que era amic de l’autora. Només al cap d’un any la mateixa editorial, 7 i ½ S.A., ja en feia una segona edició. Finalment, el 1989, empesa pels comentaris d’amics i coneguts que es queixen de que el llibre ja no es troba, l’Elvira el revisa, l’amplia i en fa una tercera edició, aquest cop amb l’Editorial La Campana. Aquesta edició porta per títol “El Putxet, Memòries d’un paradís perdut” i inclou un índex de referències que en facilita l’ús.

A totes les edicions la portada és il·lustrada per una pintura de Achille Battistuzzi de l’any 1875 que representa la finca del marquès de Santa Anna, situada al peu del Putxet, entre l’actual carrer Homer i el carrer que encara porta el nom del marquès. En aquesta pintura es pot veure el cim del turó amb el petit pavelló i alguns del elements que, en petit, caracteritzaran les torres del Putxet: la porta enreixada, l’estany, les torratxes.


Una noia riallera i treballadora

L’any de la tercera edició del seu primer llibre l’Elvira Farreras tenia 76 anys i havia viscut una vida plena i rica en cultura i amics interessants. En Narcís Comadira (2) diu que la seva enorme vitalitat, el seu caràcter delicat i la seva curiositat insaciable, que va mantenir fins als darrers dies de la seva vida, la feien una persona molt estimada per tots els que la tractaven.

L’Elvira va néixer al carrer Petritxol, però va anar a viure al Putxet al cap de poc temps. Buscant aires més saludables, el seu avi, el Dr. Ignasi Valentí, es va instal·lar a una torre del carrer Felipe Gil. La casa tenia un extens jardí que arribava fins al carrer Putxet, cantonada amb Monegat. Allí el pare de l’Elvira, el Dr. Pere Farreras, es va fer arreglar la casa dels porters i s’hi va instal·lar amb la seva família. Amb el temps, aquesta casa, que encara podem veure fent xamfrà entre Putxet i Cadis, va anar creixent i en ella van viure tota la extensa família.

Fotografia aèria on es pot observar la situació de la casa de l'Elvira, la del seu avi, ja desapareguda al carrer Felipe Gil, i el jardí que les unia.

Façana de la casa de l'Elvira Farreras, al carrer Putxet

Gràcies a l’esperit intel·lectual i científic de la seva família, l’Elvira havia tingut una formació escolar no gaire comú en les noies de la seva època. A la mateixa entrevista amb l’Espinas explica que la primera escola a la que va anar va ser l’escola que “unes amigues de la seva mare” tenien al carrer Vallirana. Suposem que es tracta de l’escola que hi hagué a la cantonada de Vallirana amb Pàdua, regentat per les germanes Dolores i Teresa Sala de les que parla ampliament al seu llibre i al que també havia anat, encara que molt poc temps, Mercé Rodoreda. Més endavant va anar a l’Institut Francès, a l’escola Alemanya i a l’escola Suiza i per això parlava i escrivia el francès, l’alemany, l’anglès i l’italià. Tenia 18 anys quan es va proclamar la República.

Ja en temps de guerra va entrar a treballar a la Conselleria de Indústries de la Guerra de la Generalitat de Catalunya on li van encarregar ser l’assistent d’Andrè Malraux durant els 8 mesos que aquest escriptor i polític francès va passar a Barcelona per filmar L’Espoir. Com ella mateixa diu, es possible que allí hagués coincidit amb la Mercè Rodoreda que treballava al Comissariat de Propaganda.


L'Elvira amb la seva maquina d'escriure al temps que feia de secretaria de l'Andrè  Malraux
 (La fotografia pertany a l'entrevista de TV3) 


Amiga i amfitriona dels millors pintors i artistes del S. XX

Finalitzada la guerra es va casar amb el galerista Joan Gaspar. Mare de família nombrosa, al costat del seu marit, amb qui col·laborava activament, va tenir l’ocasió de viatjar per Europa i d’entrar en contacte amb els moviments artístics dels anys cinquanta. Va conèixer personalment Picasso, Dalí, Mirò i tants d’altres pintors, músics i intel·lectuals amb qui sovint va establir relacions d’amistat que van ser determinants per la vida cultural de la ciutat. Per exemple, va ser tot dinant al jardí de casa seva amb el seu amic Jaume Sabartés que va néixer la idea del Museu Picasso de Barcelona. 

Una de les grans aficions de l'Elvira va ser cuidar el jardí de casa seva 
(La foto pertany a l'entrevista de TV3) 

Al cap d’uns anys l’Antoni Ribas va recollir tot això en una extensa entrevista al matrimoni Gaspar-Farreras que va publicar al llibre “Memòries. Art i vida a Barcelona. 1911-1996”. És una història de la Sala Gaspar que deixa veure tota la vida cultural de la ciutat. Ja vídua, l’Elvira segueix escrivint, aquesta vegada endinsant-se en una part fosca de la història. D’aquest treball en resulta l’obra “Gal·la, la reina trista de Barcelona”. 



Va morir el 2005 a l’edat de 92 anys i al cap d’un temps el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va decidir posar el seu nom als jardins adjacents al Parc del Putxet, al costat del carrer Manacor, molt a prop d’on ella va viure. Allí, quan floreixen les mimoses, l’aire encara ens torna l’aroma d’aquell món perdut. 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

(1) L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava el 25 de març de 1993 Elvira Farreras Valentí al programa de TV3 “Personal intransferible”. 

(2) Comadira, N., 2005. Elvira Farreras Valentí, escritora, la cronista de El Putxet, El Pais, 30 de març


29.10.21

Petita història de la Vil·la Urània 7. #salvemvillaurania: Crònica del mes de maig del 2012

hmmmmmmmmmmmm               mmmmmmmmm     mmmmmmmmmmmmmmmmmmm.      mmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.              nnnnnnnnnnnnn     nn

Anteriorment en aquesta sèrie:







Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021
,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.  

L’arribada del nou govern municipal encapçalat per l’alcalde Trias atura la realització del projecte Hereu, que comportava l’enderroc de la Vil·la Urània i de la Casa del Lleó per construir un complex d’habitatges i serveis. 

El desacord en aquest i altres projectes enfronta al nou regidor del districte, Joan Puigdollers, amb la junta de l’Associació de Veïns del Farró, ja molt desgastada i en crisi, que acaba dimitint i deixant al barri sense representació. 

Davant d’aquesta situació el Districte promou una nova junta a partir de les entitats presents al barri i s’hi comprometen la Colla Humorística de Sant Medir, l'Associació d'Amics d'un Farró Digne i l' Associació de Veïns Entre Places. Tanmateix la nova junta aterra en ple conflicte sense temps ni informació suficient per variar el posicionament de la junta anterior[1].

I és en mig d’aquest terratrèmol municipal que esclatarà la crisi definitiva sobre el destí de la Vil·la Urània.

La revolta dels blogaires 

Un dels darrers dies d’abril del 2012 un taxi circula lentament per Via Augusta en direcció a Plaça Molina. El taxista acaba de deixar el passatge i va rumiant si serà millor girar per Balmes i anar cap al centre o seguir per Via Augusta. A aquesta hora del matí no hi ha gaire públic. De sobte, entre Madrazo i Sant Eusebi, els seus ulls es topen amb una imatge que el deixa astorat.

La pancarta de l’empresa Demeter anuncia l’inminent enderroc de la Vil·la Urània. 
2012. Foto Dani Cortijo

Ràpidament truca al seu fill. Al Dani li interessen molt aquestes coses. Li comenta el que ha vist. La pancarta parla de deconstrucció. Aixó té molt mala pinta.

El fill del taxista no és altre que en Dani Cortijo, blogaire en cap de la Barcelonasfera per mèrits propis. El post d’en Dani no es fa esperar. El dia 29 d’abril alerta de l’aparició de la pancarta nefasta i fa saltar totes les alarmes[2].

Sembla ser que el nou consistori ha trobat els diners per la realització del projecte d’habitatges i equipaments i que l’enderroc de la Vil·la Urània i de la Casa del Lleó és imminent. Els descendents de Comas no han estat avisats i es tem que aquesta vegada sigui la definitiva i la casa vagi a terra sense remei.

Però l’operació, que havia de ser discreta, s’esbomba als quatre vents. És molt interessant veure, a partir de la llarga tirallonga de comentaris d’aquest post, com es va expressant una queixa que ràpidament es transforma i organitza en oposició i protesta. L’enuig i la ràbia esperonen altres blogaires a fer-se ressò del fet.[3]

El dimarts 1 en Dani Cortijo deixa una nota de premsa, enviada a tots els partits polítics i als mitjans, demanant a tothom la màxima difusió 

Dimecres 2: Creixen els comentaris

La Gloria avisa: 

“Avui ja hi ha cartells avisant als veïns que les finques números 29 i 31 del carrer de Saragossa seran enderrocades el proper dilluns dia 7 d'abril 2012....No hi ha manera d'evitar aquesta barbaritat?”

Hi ha molt poc temps. Preocupa la pèrdua de patrimoni, l’oblit de Comas, l’assolament del jardí, la tala de la palmera, la manca de resposta de l’Associació de Veïns. Els blogaires s’organitzen i decideixen pregonar la noticia als mitjans, escriure a l’alcalde, al Districte, a Patrimoni.

El record d’aquell divendres en que, precipitadament, es va enderrocar una de les torres més boniques i emblemàtiques del barri al 77 del carrer Saragossa, sense que ningú hi pugues fer res, plana com un fantasma sobre l’ambient[4]

Algú informa:

“Demà dijous 3 de maig es celebra el plenari de Sarrià- Sant Gervasi, a les 19.00 a la seu del districte (plaça Consell de la Vila). Es convida a tothom a assistir-hi.” 

A les 7 de la tarda del dia 2 en Dani Cortijo escriu:

“Fa unes hores he estat davant la Vil·la Urània amb la gent de BTV. Hi havia tècnics de l'Ajuntament. La gent de BTV ha demanat permís al consistori per entrar-hi però els han dit que estava en mal estat i que no passessin per la seva seguretat. Els tècnics eren a dins, amb les portes obertes. L'edifici es veia en perfecte estat i els tècnics anaven sense casc i cap protecció. Fa poc temps allò era un parvulari. No han volgut que veiem que la casa està en perfecte estat i no ens han deixat passar. Feliç dia de la llibertat de premsa a tothom.”!

Dijous 3 de maig: Ens hem quedat sense estels....però no volem quedar-nos sense història

L’endemà dijous hi ha plenari al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. La sala de plens és plena de gom a gom. Presideix el regidor Oscar Ramirez i hi són presents nombrosos consellers del govern i de l’oposició. També assisteixen el regidor executiu del districte, Joan Puigdollers, el gerent Carles Esquerra i altres responsables del districte. Entre el públic, un petit grup de defensors de la Vil·la Urània esperen poder intervenir. 

L’ordre del dia és llarg i dens. En el primer punt, precs i preguntes dels assistents, intervé en Dani Cortijo que demana que s’aturi l’enderroc de la casa i que es respecti la memòria i la voluntat de Josep Comas i Solà. “Ens hem quedat sense estels, ja no es veuen els estels des de Barcelona, però no volem quedar-nos sense història”, diu. I es demana per què un enderroc precipitat si, de fet, sembla que no hi ha pressupost per construir res. Davant l’argument de que la casa no té un interès arquitectònic, manifesta que el patrimoni no només és l’arquitectura sinó tot allò que ha passat en un lloc i posa l’exemple de la casa d’Anna Frank que la ciutat d’Amsterdam ha convertit en un museu[5].

Li respon Joan Puigdollers dient que té la intenció de continuar amb el projecte que va iniciar el govern anterior i que s’ha consensuat amb els veïns al Consell de Barri. L’objectiu no és fer-hi habitatges sinó els equipaments que el barri necessita i que no hi cabrien sense enderrocar la casa. Considera que al fer-hi equipaments es compleix amb la voluntat de Comas i Solà.

Intervé també la Roser Ponsatí, veïna del Farró, per demanar que es mantingui la casa i s’hi faci una escola bressol, negant l’acord del veïns amb l’enderroc. En Joan Puigdollers li contesta remetent-se a l’acord assolit al Consell de Barri.

Aquell vespre l’empresa d’enderrocs ja envia alguns operaris a retirar el cablejat elèctric i a desbrossar el jardí. La nit del 3 al 4 de maig algú entra a la casa i s’endú els lleons de l’entrada[6].


Divendres 4 de maig: La família amenaça amb dur a l’Ajuntament davant dels tribunals

Des del seu blog Barcelonetes, l’Eulàlia Petit, segona generació dels hereus de Josep Comas i Solà, inicia una crida per evitar l’enderrocament que sembla imminent. La Teresa Petit, besnéta-neboda de Josep Comàs i Solà escriu al post de’n Dani Cortijo:

“Hola Dani i tots els que esteu donant suport contra l'enderrocament de Vil·la Urània..... Moltes gràcies pel vostre suport. Estem consternats per la notícia que ens vam assabentar tot passant pel davant de l'edifici. Estem pensant d'escriure un carta, però el temps no juga a favor nostre. Què més podem fer? Moltes gràcies.”

Tothom és molt pessimista perquè hi ha molt poc temps, però efectivament, amb data del mateix dia 4 la família presenta una al·legació a l’ajuntament, signada per Ricard Petit Montserrat, nebot de Josep Comas i Solà, en nom de tots els hereus i adreçada a l’alcalde, demanant:

“que s’ aturi l’enderrocament de la casa i qualsevol altre part de la finca i acordi retirar i deixar sense efecte qualsevol pla d’actuació que en suposi l’enderrocament futur o qualsevol altre acte d’incompliment de les condicions del llegat, i, en cas de no fer-se així, els advertim de manera expressa que exercitarem totes les accions legals a fi i efecte que es compleixi la voluntat que el testador va establir en el llegat fet a la ciutat de Barcelona i també aquelles que com a hereus universals ens corresponguin.”[7]

A la tarda un grup de persones es troben davant de la Vil·la Urània. Hi ha representants de la família, la Mercè Piqueras, en Dani Cortijo i també en Pere Closes, president de l’ Associació Astronòmica Aster [8]. BTV grava algunes declaracions.


La família de Josep Comas i Solà i Pere Closes (a l’esquerra). 4 de maig del 2012[9]

El tema ja es present als mitjans de comunicació. El Diari Ara dona per fet que l’enderroc s’efectuarà el dia 7[10]. BTV emet la notícia amb declaracions del regidor Puigdollers dient que l’edifici no consta en cap catàleg de patrimoni arquitectònic [11].

Dani Cortijo és entrevistat per BTV al carrer Saragossa. 4 de maig del 2012.[12]

A Twitter el hashtag #salvemvillaurania recull la veu d’una multitud indignada. L’article penjat a La Vanguardia Digital ja té 14.500 visites i 123 comentaris. [13]

Dissabte 5 de maig: Crides a la concentració

La Vanguardia adverteix que la família de Comàs i Solà denunciarà a l’Ajuntament per l’enderroc de la casa[14]. En aquest article Pau Senra, tercera generació d’hereus de Comas i Solà, manifesta la seva por de que aquesta vegada l’enderrocament s’arribi a portar a terme.

…porque quedan muy pocos días de margen y el pleno municipal del jueves defendió firmemente el calendario previsto. En realidad, varios operarios de la empresa de derribos ya han empezado a arrancar parte del cableado eléctrico.”

L’Eulàlia Petit publica a Barcelonetes la crida a la concentració pel del 7 de maig: 

“EL DILLUNS A LES 8h DEL MATÍ ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA"

Ja és segur que el dilluns dia 7 de maig comencen l'enderroc de la Vil·la Urània. Ens hem proposat aturar-ho per diversos mitjans i amb diverses gestions. 
Una d'elles és plantar-se aquest dilluns 7 de maig a partir de les 8h del matí al carrer Saragossa davant del núm. 29 i a la Via Augusta, entre el C. Saragossa i el C Sant Eusebi..... Feu-ne difusió.”[15]

La junta de l’AMPA de l’escola Reina Violant fa públic un comunicat oposant-se a l’enderrocament. Juntament amb l’Associació de veïns i veïnes de Gràcia i la FAVB, convoquen una concentració per diumenge 6 de maig a les 12h i recolzen la del dia 7. 

“Enganxarem un mural a la paret de la finca, els nens les nenes i els adults podrem pintar i expressar el que sentim davant aquesta terrible notícia.......Així mateix, animem a tothom a ser a davant de la finca el dilluns a les 8 del matí. Potser aconseguirem aturar aquest despropòsit.”[16]

Tot és a punt per la mobilització. 

Diumenge 6 de maig: Tornen els nens i les nenes

Al migdia els nens i nenes i les famílies de l’escola Reina Violant que havien passat a la Vil·la Urània els seus anys de parvulari, acudeixen a la crida de l’AMPA i omplen les parets amb els seus dibuixos. 

Alumnes de l’escola Reina Violant. 6 de maig del 2012

En declaracións a BTV en Pau Senra, afirma que la família està disposada a portar la seva protesta fins a les últimes conseqüències per salvar el llegat. Jordi Giró de la FAVB i ERC també es manifesten en contra del enderroc. [17]

Vil·laweb ja plateja el tema en termes de lluita familiar i veïnal i ajuda a difondre la convocatòria pel mateix diumenge i pel dilluns.[18]

Un anònim es pregunta al post d’en Dani: I els lleons de l’escala on són?


Dilluns 7 de maig: La ciutadania atura l’enderroc

El dilluns a les 8 del matí un grups de persones es remouen inquietes davant de la Vil·la Urània. L’empresa encarregada de l’enderrocament té la piqueta a punt però els fa saber que no actuarà fins que els tornin a confirmar l’ordre. Hi ha més indignació que esperança. Tanmateix a les 8,30 arriba la trucada de l’ajuntament aturant l’enderroc. Veiem com ho explica la mateixa Eulàlia Petit:

“...... a quarts de 9h s'ha sabut que l'Ajuntament feia un pas enrere, sense admetre-ho, eh!, i que "volia fer les coses amb consens". Ens n'hem assabentat al mig del carrer...... El cas és que tots hem fet uff! ......S'haurà d'estar a l'aguait.”[19]

Al darrer moment la piqueta s’ha aturat. Qui o què ho ha fet possible? La voluntat de consens mantinguda pel conseller de districte, la mobilització ciutadana o un l’informe dels serveis jurídics indicant que davant la demanda de la família l’ajuntament tindria les de perdre? 

En declaracions a BTV en Joan Puigdollers diu:

“Nosaltres, de moment, no enderrocarem el que és la torre del Sr. Comas. El meu compromís personal amb a família és que nosaltres ho farem amb consens amb ells”

Així dons la piqueta s’ha aturat, de moment, però el futur segueix sent incert.

Concentració de veïns i entitats, el 7 de maig davant la Vil·la Urània. Foto Pep Arisa

L’endemà l’Eulalia Petit publica una Carta Oberta de la Família de J. Comas i Solà en la que agraeix el suport als ciutadans i entitats participants i es mostra vigilant:

“La nostra família té un llegat moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50 anys per fer-la respectar. Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a fer."[20]


Divendres 11 de maig : Arriba l’acord

Els dies següents la premsa es fa ressò de l’aturada provisional de l’enderroc de la Vil·la Urània i de la imminent desaparició de la Casa del Lleó, que ningú ha defensat, i anuncia una propera reunió de l’ajuntament amb la família [21].

Els acords als que s’arriba recullen tres punts. L’ajuntament es compromet a fer de la Vil·la Urània el Centre Cívic que reclamen els veïns. En segon lloc es compromet a no executar l’enderroc i a garantir la conservació de l’edifici, i molt especialment del seu esplendorós jardí. Finalment, l’ajuntament amb la participació dels veïns, redactarà un pla funcional per definir les millores que cal fer a l’edifici i a què s’ha de destinar, reservant un espai per la memòria de Comas i Solà.[22]

En declaracions a diversos mitjans la família destaca que l’acord garanteix que a la Vil·la Urània hi haurà un equipament públic i que no s’hi faran pisos. Valoren molt que l’ajuntament realitzi un canvi d’us de la parcel.la d’habitatges a equipaments, ja que això dona seguretat pel futur. Així mateix subratllen que els termes del llegat són prou amplis i renuncien explícitament a ser ells que defineixin l’ús que se’n ha de fer. La Mariona Petit, segona generació d’hereus, diu:

“No som nosaltres els qui hem de dir a què s’ha de dedicar. Son els barcelonins.” 

14 de maig: l’enderroc de la Casa del Lleó i part del jardí de Vil·la Urània

Pocs dies desprès, inexorablement, la piqueta actua i arrasa la parcel·la del carrer Saragossa número 31. De l’antiga vaqueria que la família Prió hi tenia a finals del S. XIX no en queda res. El jardí de la Vil·la Urània que donava a la Via Augusta per darrera d’aquesta parcel·la també desapareix. La família emet un comunicat de protesta en la que es denuncia un primer incompliment dels acords establers el dia 11 amb l’ajuntament que s’havia compromès a enderrocar el número 31 “a pic i pala” i sense afectar per res l’espai de la Vil·la Urània[23].


Destrucció de part del jardí i la tàpia de Vil·la Urània durant l’enderrocament de la Casa del Lleó. Foto Pep Arisa


La parcel·la del número 31 del carrer Saragossa, arrasada fins a la Via Augusta. Foto Pep Arisa

Un futur per definir

Tanmateix les negociacions continuen i Joan Puigdollers manifesta que la construcció del Centre Cívic és una prioritat i que és farà sense demora. 

El dia 30 els familiars son convidats a visitar l’interior de la casa i a comprovar que, a excepció de la brutícia generada per l’arrencada de cables que es va fer el dia 4, la casa està en perfectes condicions[24].

A final de mes ja corre la convocatòria pel proper Consell de Districte que es farà a l’Escola d’Idiomes del carrer Guillem Tell i on es definirà la forma de participació del veïnat en la concreció del projecte.

Fa 75 anys que va morir Josep Comas i Solà. Malgrat l’expoli, la dispersió i destrucció de tots els elements que recordaven la seva vida i la seva tasca com a astrònom, la casa ha resistit i ara torna a tenir un futur que podria assemblar-se al que Comas havia imaginat. 

Mentrestant els lleons de l’escala segueixen desapareguts.




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Comunicació personal d’Ester Rodriguez i Ramon Bernal.

[2] CORTIJO, D., 2012, Altres Barcelones, Josep Comas i Solà, el descobridor del planeta Barcelona, podria caure en l’oblit. Dec a aquest post “històric” la fotografia i la informació sobre aquest moment.

[3] Apuntarem aquí la llista d’alguns dels blogs que publiquen textos d’oposició a l’enderroc: la Mª Trinidad Vilchez, des del seu blog avui desaparegut, defensa la memòria de l’astrònom; el blog Criticart clama No ho podem permetre!; Enric H. March publica a Bereshit el post Vil·la Urània. Barcelona en orbita; també s’hi apunten VexillumCosas de Absenta, Equipatge de ma, La lectora corrent de la Mercé Piqueres i Fem Xibarri, el blog del Time Out

[4] Recordem que l’operació que va fer possible la construcció d’un edifici de pisos al carrer Saragossa 77 havia propiciat de manera indirecta la compra per part de l’ajuntament de la Casa del Lleó. Vegeu el post anterior: La casa dels nens i de les nenes. El 31 de gener de 1994, en cap de setmana, es procedí a l’enderroc de la torre on havia estat radio Joventut de Barcelona i on avui hi ha un blog de vivendes anodí. Teniu tots els detalls d’aquesta trista historia a ARISA, J., 2014, El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº 1, pag. 1.

[5] Districte Sarrià Sant Gervasi, Acta Consell Plenari 3/5/2012 Núm. 120503 

[6] PETIT, E. El dilluns a les 8h del matí ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA, Barcelonetes, 5 de maig del 2012.

[7] PETIT, E. Al·legació per salvar Vil·la Urània i dilluns a les 8h tots allà, Barcelonetes, 5 de maig del 2012 

[8] Com vam veure al capítol 5 d’aquesta història l’ Associació Astronòmica Aster va ser fundada per l’Ernest Guillé que es va fer astrònom des del terrat de la Vil·la Urània durant els anys de la postguerra.

[9] La foto és del blog La lectora corrent. Els records d'aquests dies de la Mercè Piqueres, molt activa durant aquest procès, han quedat recollits al seu blog



[12] La fotografía procedeix del del blog La lectora corrent

[13] Comentari de Glòria Domenech el 4 de maig al post de Dani Cortijo

[14] La Vanguardia 5/5/12 La familia de Comas i Solà denunciará al Ayuntamiento de Barcelona por el derribo de Vil·la Urània

[15] PETIT, E. El dilluns a les 8h del matí ATUREM L'ENDERROC DE LA VIL·LA URÀNIA, Barcelonetes, 5 de maig del 2012, ob cit.,

[16] L’he recollit als comentaris del post de Criticart, No ho podem permetre, ob. cit.



[19] PETIT, E., L'enderroc de Vil·la Urània aturat!!, Barcelonetes, 7 de maig del 2012

[20] PETIT, E., Carta Oberta de la família de Comas i Solà, Barcelonetes, 8 de maig del 2012, també podeu veure les declaracions de Joan Puigdollers del 29 de maig a BTV en aquest vídeo.

[21] La Vanguardia 8 de maig 2012.La Vil·la Urània se salva de la demolició immediata; BTV del 8 de maig La FAVB es reuneix amb els familiars de l’antic propietari de la Vil·la Urània; BTV 14 de maig Comencen a enderrocar la finca adjacent a Vil·la Urània; PERMANYER, LL., 2012, Comas Sola, eclipse, La Vanguardia, 10 de maig del 2012. En aquest darrer article Lluís Permanyer, normalment tan encertat, diu que Comàs va deixar també a la ciutat la casa que la familia tenia al carrer Fivaller 42 (actual carrer Ferran). No he trobat cap més font on contrasar aquesta información i la familia m’ha confirmat que aquesta casa va pasar als nebots.


SOS Monuments, Vil·la Urània: l’hereva és la ciutat, 16 de febrer del 2013

[23] BTV, Una excavadora al costat de Vil·la Urània, 15 de maig del 2012. Al video podeu veure la destrucció de la Casa del Lleó i de la part posterior del jardí de la Vil·la Urània. Podeu llegir el comunicat de protesta a PETIT, E., L'Ajuntament diu que no enderroca, però fa malbé la Vil·la Urània, Barcelonetes, 16 de maig del 2012, d’on també prové la fotografia.






17.10.21

Petita història de la Vil.la Urània. 6. La casa dels nens i les nenes (1963- 2011)

 ,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Anteriorment en aquesta sèrie:











Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.   n

Després de 26 anys de negligència i incompliment dels termes del llegat de Josep Comas Solà i obligat per la resolució de la demanda presentada per la família, el 1963 l’Ajuntament decideix instal·lar una escola a la Vil.la Urània (1).

Nens gronxant-se al patí de la Vil·la Urània. 1965. Fons Familiar

Aquest ús que formalment acomplia amb les condicions del llegat, no deixava de ser un cert subterfugi en tant que ometia radicalment el compromís d’ajudar a la divulgació científica i a la conservació del llegat de l’astrònom. 

Prova d’això és que el primer que fa l’ajuntament és desmantellar l’observatori i dispersar els instruments de manera “que va fer témer, durant molt temps, que en part s’havien perdut”(2). Aixó explica perquè encara avui es conserven, dispersos i incomplerts, a l’Observatori Fabra i a la RACAB (3).


El Parvulari Platero, recer del llegat montessorià

Ens podem imaginar el que devia suposar l’adaptació de la casa a les necessitats d’una escola. Si quedava alguna cosa de l’època de Comas va desaparèixer en aquest moment. D’aquesta època és la construcció d’una remunta sobre l’antic terrat per construir una aula més. 


Façana de Via Augusta amb el primer pis (4)

Tanmateix el geni del coneixement seguia present a la casa. El Parvulari Platero va ser, a partir del 1965, durant el darrer període del franquisme, una escola de gran qualitat, on es refugiava i mantenia, quasi amagat, el llegat montessorià de Barcelona (5). Com en el cas de la resta d’escoles mantingudes amb fons municipals, la perversió franquista consistia en que la matrícula es reservava a les famílies de polítics, alts funcionaris municipals i altres “amics del règim”, però curiosament se’ls permetia conservar, de manera relicta, algun reflex de l’esplendor pedagògic que havien tingut durant la república. 

Gràcies a l’estudi de Calpena, podem fer-nos una idea de la distribució interna que es va donar a la casa per acollir les funcions de parvulari.

Croquis de la distribució interna del edifici realitzat per D. Calpena


Tot i que aquest croquis reflexa la distribució que tenia l’edifici el 2011, quan el parvulari es va tancar i donat que no hem trobar documentació referida a grans obres de remodelació durant l’etapa escolar, es de suposar que, més o menys, es correspon amb la reforma que es devia fer entre el 1963 i el 1965, en el moment de la posta en marxa del Parvulari Platero.

El croquis és especialment interessat ja que, a falta d’un plànol de la planta original de la casa, ens permet imaginar com devia ser la planta principal de la Vil·la Urània en èpoques anteriors. 


Recuperant la memòria

A través de La Vanguardia, sempre fidel al seu antic col·laborador, podem seguir el debat per la lenta recuperació de la memòria de Comas i Solà. 

El 1983 Sempronio escriu un article queixant-se de la poca sensibilitat de la ciutat cap al seu llegat:

«Parvulario municipal», reza escuetamente el letrero de la puerta. Ni se les ha ocurrido denominar «Comas i Solà» ese centro docente. La sola remembranza del antiguo propietario de la villa (que la legó a la ciudad) es la lápida existente en la cerca trasera del jardín, recayente en la Vía Augusta.”(6)

Al juny del mateix any Mª Aurelia Campmany contesta, en una carta al director, a un article de l’Andreu Avel·li Artís en el mateix sentit. La Regidora d’Ensenyament diu que ha donat instruccions per col·locar una placa explicativa de la donació de Comas. Aquesta placa havia de substituir l’anònim “Parvulario Municipal”.(7)

Rètol del Parvulari Municipal Comas i Solà amb el nom del astrònom afegit a mà. (8)

Tanmateix dos anys després, Rafael Cuellar Rodríguez, president d’Aster, es queixa de que aquestes promeses no s’han acomplert. També denuncia l’estat lamentable de la placa de la façana de la Via Augusta, que fa referència al descobriment de l’asteroide Hispania, i que està bruta i abandonada.(9)

          Estat de la placa de marbre de la façana de Via Augusta als anys vuitanta


El Parvulari Comas i Solà, adscrit a l’escola Reina Violant

Amb la reordenació de les escoles municipals que va endegar l’ajuntament democràtic, el parvulari Platero s’adscriu a l’escola Reina Violant, situada al barri de Gràcia i es regularitza el seu funcionament administratiu, obrint la matrícula al barri.

S’inicia així un llarg període de gairebé 25 anys durant el qual la Vil·la Urània va formar part de l’Escola Reina Violant i a les seves aules, dedicades al parvulari, hi van acudir molts dels veïns i veïnes que ara tenen entre 13 i 37 anys.

Durant aquests anys l’equip de mestres va saber aprofitar els espais de la casa i del jardí per crear un entorn d’aprenentatge, saludable i joliu, tal com li hauria agradat a l’astrònom.


Celebració de la Festa de Sant Pons al pati de la Vil·la Urània. 2006. (10)


El cinquantenari de la mort de Comas i Solà

A poc a poc, la recuperació de la memòria de Comas i Solà va avançant. El 1987, any del cinquantenari de la seva mort, el Districte de Gràcia acorda trametre a l’Àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona, la sol·licitud, amb el suport del Consell Escolar del Districte, de procedir al canvi de nom del Parvulari Platero, adscrit a EM Reina Violant, per la denominació Parvulari Comas i Solà (11). Aquest canvi de nom sembla que no es va fer efectiu fins al 1989 (12).

El mateix any 1987 es dona el seu nom al carrer de la ciutat que encara avui el porta.(13)

Aquest any la revista Astrum de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell publica un magnífic monogràfic sobre la vida i l’obra de Comas Sola, incloent l’escrit autobiogràfic del mateix Comas.(14)

Per la seva banda SADEYA organitza unes Jornades Astronòmiques a nivell estatal que dedica a la memòria del que va ser el seu primer president. Només La Vanguardia se’n fa ressò (15). En el marc d’aquestes jornades s’ anuncia una visita a l’antic observatori de la Vil·la Urània (16). Podem suposar la sorpresa dels congressistes al trobar-se amb una aula de parvulari sense cap vestigi de l’observatori astronòmic. 


La Barcelona post olímpica posa en venda el patrimoni

Mentre els nens i nenes del parvulari Comas i Solà segueixen jugant alegrement als jardins de la Vil·la Urània, en algun despatx municipal algú ha posat el dit sobre la parcel·la del carrer Saragossa 29, propietat municipal i qualificada com a edificable pel Pla General Metropolità. 

Cal rendibilitzar el patrimoni, així que el 1994 l’ajuntament informa al Consell Escolar que la finca està a punt de ser venuda i el parvulari s’haurà de traslladar. El Consell Escolar reacciona ràpidament alertant a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que s’oposa a la venda i proposa la seva requalificació com a equipament públic i la inclusió de la casa al catàleg d’edificis protegits, sense obtenir cap de les dues peticions (17). Al gener del 1995 la família presenta la segona al·legació, adreçada aquest cop a l’alcalde Maragall, oposant-se a la venda per incompliment de les condicions de la deixa.

Tanmateix la maquinaria municipal no es dóna per vençuda i al 1997 es produeix un nou intent de venda que torna a ser frenada per una nova al·legació de la família (18), adreçada a l’alcalde Clos, i per l’oposició de la FAVB que insisteix en la requalificació de la parcel.la com a ús cultural (19).

Mariona i Eulàlia Petit recorden així aquells anys de lluites i mobilitzacions:

“Va ser molt emocionant veure com pares, mestres i alumnes s’implicaven en la defensa de la Vil·la Urània i com intervenia també La Federació d’Associacions de Veïns. Van ser tres anys de denúncies, instàncies, reclamacions i estira-i-arronses, i finalment l’operació de venda de la finca per fer-hi pisos va quedar aturada i el parvulari va poder continuar ocupant la Vil·la Urània. El contrapunt, però, era amarg: ara vivíem en una societat democràtica i la falta de respecte de la màxima institució de la ciutat per un llegat relacionat amb la divulgació científica i cultural continuava. Sempre s’ha d’estar alerta.”(20)

Intervenció de Roser Petit Montserrat, neboda de Comas i Solà en un acte celebrat a l’escola en defensa de la Vil·la Urània. Maig 1995. Fons familiar

Roser i Ricard Petit Montserrat amb altres membres de la família al mateix acte reivindicatiu. 
Maig 1995. Fons familiar.


La Casa del Lleó

El jardí de la Vil·la Urània donava, paret per paret, amb la casa número 31 del carrer Saragossa que al barri era coneguda com la Casa del lleó perquè la cornisa que rematava la teulada estava decorada amb un arquet en el que sobresortia un cap de lleó.

Façana de la Casa del lleó, al carrer Saragossa 31. 1996. Foto J. Arisa

Detalls ornamentals de la Casa del lleó, al carrer Saragossa 31. 1996. Foto J. Arisa

Era una torreta molt característica de la zona, de planta i pis, amb la façana alineada amb el carrer i un gran jardí a la part posterior que, sense arribar a la Via Augusta, llindava amb el jardí de la Vil·la Urània.


Parcel.les dels números 29 i 31 del carrer Saragossa segons 
el plànol elaborat per l’Ajuntament el 1939

En terrenys provinents de l’heretat de Can Regàs, propietat de la família Espanya, la parcel·la havia estat venuda a la familia Culilla Capdevila.  El 1871, només 3 anys més tard de la construcció de la Vil·la Urània, Pablo Culilla hi construeix la casa. Sabem que el 1895 el propietari vivia a la primera planta i llogava els baixos on ja hi havia una vaqueria de la família Prió (21). Els veïns recorden que la vaqueria que proveïa de llet al veïnat hi va ser durant molts anys. Més endavant la casa va ser abandonada, okupada i tapiada, ocasionant molts problemes de rates i brutícia pels que l’AMPA de l’escola havia de protestar. 

Finalment, el 2008, la finca és adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. La història d’aquesta adquisició és tan rocambolesca que us la vull explicar en detall perquè expressa molt bé les preocupacions i les contradiccions del moment.

En aquells anys l’equip municipal liderat per l’alcade Hereu anava de bòlit per aconseguir solars on construir, sense gastar gaire, els equipaments que la ciutat demandava. I ho tenien difícil ja que fins al 2008 el mercat immobiliari a l’alça posava els preus pels núvols i el sòl urbà era un bé escàs. Un exemple molt clar era el de les Escoles Bressol Municipals, magníficament valorades per la ciutadania per la seva qualitat pedagògica i per les seves instal·lacions, però sempre sota la crítica d’elitisme perquè cobrien un percentatge molt baix de la demanada.(22)

En aquest context al Districte de Les Corts necessiten ampliar la seu i decideixen comprar un solar que tenien a tocar mateix, al carrer Dolors Masferrer. Però els propietaris del desitjat solar, la inmobiliaria Bucoy, no estan interessats en la venda i proposen una permuta amb algun solar on poder construir habitatges lliures, amb un volum igual al que tenien projectat al carrer Dolors Masferrer. 

Així que l’ajuntament proposa la permuta amb el solar del número 77 del carrer Saragossa, autoritzant la construcció d’habitatges en els metres requerits per la constructora. En aquest solar hi havia hagut la bonica torre de la família Algersuari que després de la guerra es convertí en la seu del Frente de Joventudes i on, a partir del 1955, hi va haver Radio Joventut de Barcelona. Després l’edifici va ser abandonat i el govern civil el va cedir a l’Ajuntament. Davant la impotència del veïns, que somniaven fer-ne un casal de barri, el 31 de gener de 1992 va ser enderrocat i el solar es va convertir en un aparcament irregular (23).

L’oposició s'oposa a la proposta de permuta, argumentant que el barri del Farró també necessita equipaments. L’Associació de Veïns s’hi oposa també i recorda que s’havia parlat de destinar el solar a fer una escola bressol i un casal de barri. El Farró, recorden, és un barri completament mancat d’equipaments i on només es construeixen habitatges. Tanmateix la regidora Sara Jaurrieta defensa la proposta argumentant que la parcel·la està qualificada com habitatge i invoca la solidaritat entre districtes (24). 

En el marc d’aquest debat sorgeix la idea d’utilitzar la parcel·la del carrer Saragossa número 29, on hi ha l’escola Reina Violant, per fer un gran projecte que inclogui habitatge públic i escola bressol. 

Amb tot, els grups municipals de CiU i PP rebutgen l’intercanvi i denuncien que tal com està plantejat, Sant Gervasi hi perd 854 m2 de sòl públic. 

I aquí arribem a la compra de l’antiga vaqueria, trista i abandonada. Per equilibrar aquesta pèrdua Sarrià-Sant Gervasi el 2008, l'ajuntament comprà el solar del carrer Saragossa 31 per 1,9 milions. Així la parcel.la de la Casa del Lleó i la de la Vil·la Urània sumen 1.200 m2 i és aquí on es proposa construir un gran edifici que doni resposta a les demandes del barri.

Ja ningú es recorda del testament de Josep Comas i Solà. I tothom content; els de Les Corts podran ampliar la seu del districte, la constructora Bucoy tindrà un magnífic solar per a fer habitatges a carrer Saragossa nº 77, els propietaris de la Casa del Lleó hauran fet una bona plusvàlua i al Farró es construirà habitatge públic, una escola bressol i un casal de barri. 

L’operació s’aprova definitivament al Plenari de l’Ajuntament del 27 de juny del 2008 (25). El 15 de setembre Lehman Brothers anunciava el seu naufragi.


El projecte Hereu

Com veieu la inquina municipal contra la Vil·la Urània pren una nova deriva. Els temps han canviat i ja no es tracta de vendre el solar sinó de construir els equipaments que el barri reivindica.  Però la plata dolça s’ha acabat. El projecte s'ha  d'autofinançar amb la venda d’habitatges inclosos al mateix edifici. El 2010 es convoca el concurs públic per un projecte en el que s’enderrocarien els números 29 i 31 del carrer Saragossa i s’aixecaria un edifici d’habitatges amb un local cultural i una escola bressol. Els compradors dels pisos tindrien un dret d’ús de setanta anys. 

El projecte és denunciat com a maniobra especulativa encoberta però compta amb el suport de l’Associació de Veïns del barri a qui l’Ajuntament ha convençut de que per construir els equipaments que es reclamen s’ha d’enderrocar la casa de Comas.

El projecte guanyador es titula Edifici d’Habitatges, Escola Bressol i Casal de Barri i es obra dels arquitectes Manuel Ortiz, Eduard Suñen, Jorge Urbano i Jaume Alcover (26) . Es preveu que la seva construcció anirà a càrrec del Patronat Municipal del Habitatge.

Edifici d’Habitatges, Escola Bressol i Casal de Barri  obra dels arquitectes Manuel Ortiz, Eduard Suñen, Jorge Urbano i Jaume Alcover. 2010

Però la legislatura s’acaba sense que la realització del projecte s’hagi iniciat i arriben les eleccions municipals del Juliol del 2011 en les que l’alcalde Hereu és substituït per Xavier Trias. Per primer cop des de la transició, l’alcaldia de Barcelona canvia de color i la ciutat passa a ser governada per Convergència i Unió. Al districte de Sarrià – Sant Gervasi en Joan Puigdollers, que des de l'oposició havia defensat la compra de la Casa del Lleó, assumeix la regidoria de districte.

En aquest context l’Associació de Veïns del Farró es queixa que el regidor Puigdollers, al·legant manca da recursos, no vol tirar endavant el projecte d’equipaments pactat amb el govern anterior. (27) 


Adeu a l’ escola

Mentre tot això passa a la Vil·la Urània els nens i nenes del parvulari segueixen observant els ocells i jugant al jardí, però finalment, el 2011, l’escola Reina Violant unifica els seus locals i trasllada el parvulari a Gràcia. Durant 46 anys Urània ha guiat a moltes generacions d’infants que, amb els ulls plens de preguntes, han anat creixent als seus jardins. 

A canvi l’escola ha actuat com un escut social que ha protegit la casa davant d'els diferents intents de venda i enderrocament. I encara ho continuarà fent. Ho veurem en el següent post. 

Ara per acomiadar a tota aquesta quitxalla deixeu-me que us convidi escoltar el cant dels ocells que solien anar al jardí del parvulari, tal i com els va descriure en Josep Fornès el maig del 1996.

 

 

Els ocells del parvulari

 

Al jardí del parvulari

ha arribat un munt de gent,

n'hi ha que venen a diari,

n'hi ha que tornen l'any vinent:

 

Bec lluent, la capa negra,

ha arribat d'hora al matí,

és la merla parladora

la qui canta al meu jardí.

 

El pit-roig llueix sa ploma,

petitet i espantadís,

s'ha enfilat dalt d'una branca

i ha volat, que jo l'he vist!

 

Negra i blanca, cridanera,

damunt l'heura s'ha parat

una garsa tafanera

de posat ben descarat.

 

Prop l'acàcia que verdeja

en el pati assolellat

un pardal saltironeja,

menut ell, però espavilat!

 

Al plomall de la palmera

un grupet molt parlador

xerra i vola, vola i xerra

confonent-se en la verdor.

 

Picotegen al sorral

el poc pa que allí s'hi dona,

van vestits de gent formal

els coloms de Barcelona.

 

Vol rabent, les ales negres,

ha arribat amb el bon temps.

Qui sap quantes primaveres

ha anunciat son xiscle intens?

 

Josep Fornés, maig de 1996 (28)

 







Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) PETIT, E., Barcelonetes, Alegació de maig 2012 

(2) OLIVER, J.Mª., 2005, L’observatòri de la Vil·la Urània. Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorología, Vic, pag. 106 

(3) A la Reial Acadèmia de Ciències i les Arts de Barcelona es guarda un voluminós expedient sobre Comas i Solà que conté un dels llibres de records fets per Amèlia Sala i també alguns dels aparells. Els instruments més importants són a l’Observatori Fabra on estan exposats al públic. 

(4) La foto és de l’estudi de CALPENA MARCOS, D., 2011,“Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”, ATICS, S.L

(5) Les idees de la pedagoga italiana Maria Montessori van tenir una gran influència en la renovació pedagògica de la Barcelona de principis de segle i el seu mètode va ser àmpliament aplicat i investigat a diferents escoles. El 1912 la Diputació va becar al pedagog Joan Palau Vera per anar a Roma a estudiar el nou mètode. Quan va tornar el va aplicar a l’escola Món d’Or que dirigia i posteriorment al parvulari de l’Escola de la Maternitat. A partir del 1914 el mètode Montessori es va difondre a les Escoles d’Estiu. Als anys vint Maria Montessori va sovintejar les seves estades a Barcelona, on tenia casa, i es va implicar personalment en diferents projectes, fins que al 1933, fugint de la persecució de Mussolini, s’hi va quedar a viure de forma permanent. Aquesta estada va durar fins que l’esclat de la guerra civil la va fer fugir novament, aquest cop cap a Holanda. Durant aquest temps van ser moltes les mestres que es van formar en el mètode Montessori i que després de la guerra van sostenir els seus projectes, de manera callada i minoritària, fins a connectar amb la represa de la pedagogia catalana en la democràcia. És per això que Roser Ponsatí, veïna i ex-mare del Parvulari Platero afirma que era el millor parvulari de la ciutat de Barcelona. 

(6) SEMPRONIO, 1983, Cuando el vecino del Putxet veía las estrellas, La Vanguardia, 21 de maig, p. 21,

(7) Mª Aurèlia Capmany, Carta al director, La Vanguardia del 17 de juny del 1983 

(8) Foto recollida del post Altres Barcelones de Dani Cortijo, que serà clau al capítol següent.

(9) Rafael Cuellar Rodríguez, Sobre la memoria de José Comas i Solà, La Vanguardia, 5 de juny de 1985

(10) Totes les fotografies del Parvulari Comas i Solà provenen de la página web de l’escola.



(13) La urbanització d’un àrea del Districte de Les Corts situada entre el carrer Dr. Ferran, l’Avinguda Diagonal i l’Avinguda de Pedralbes va permetre a l’Ajuntament de l’alcalde Maragall recuperar uns quants noms de polítics, científics i intel·lectuals, molts d’ells represaliats u oblidats pel règim franquista, com Rubió Lluch, Serra i Hunter, Agustí Pi i Sunyer i Nicolau d'Olwer, així com el de Josep Comas i Solà. Gazeta Municipal de Barcelona, nº 21, 30-VII-1987, p.545

(14) V.V.A.A., 1987, José Comas Sola, cincuentenario de su fallecimiento, Astrum, noviembre, p.1 a 40, També la Fundació March Publica un estudi a SAMSÓ, J., 1987, José Comas i Solà (1868-1937), Bol. Fundación March 

(15) DE TORRES, C., 1987, Comas i Solà un pionero, creyente en la ciencia, La Vanguardia, domingo, 29 noviembre, página 49


(17) Padres de Gracia se oponen a la venta de un parvulario, Nota de redacció, La Vanguardia del 17 de gener del 1995, i també Barcelonetes, blog d’Eulàlia Petit, Document 3 Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona en contra de la venda de l'immoble de data gener de 1995 

(18) PETIT, E., Barcelonetes, Document 4,  Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona dels seus nebots, en contra de la venda de la finca, data juliol 1998

(19) Breu a La Vanguardia del 18 de juny 1997 i també Barcelonetes, blog d’Eulàlia Petit, Document 4 Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona dels seus nebots, en contra de la venda de la finca, data juliol 1998. 

(20) PETIT VILÀ, M. I E., 2018, Josep Comas i Solà i la Vil·la Urània. La passió per la divulgació científica, Coses del Farró, nº 9, Sant Jordi. Pàg. 12

(21) Al Padrón de Habitantes de San Gervasio del 1895 AMDSG hi consta que hi vivia Agustin Prio Prio, de 49 anys, nascut a Puigvert (Lleida), i vaquer de professió. Hi vivia amb la seva dona, de 35 anys, nascuda a Tremp, i els seus quatre fills. Als fulls d’actualització del 1901 consta que el propietari de la casa es Ignacio Ballespa, que viu al primer pis i que té la tenda dels baixos per llogar. 

(22) Durant el mandat Hereu i sota l’impuls de la Llei d’Iniciativa Popular del Parlament de Catalunya que al 2004 va comprometre la creació de 30.000 noves places publiques d’Escola Bressol, l’Ajuntament va iniciar un període de creació de noves escoles bressol que encara continua. Sobre la tradició i el model de qualitat de l’escola bressol municipal la nostra veïna Montserrat Bastardes va escriure un llibre molt interessant on ja es planteja la tensió entre la necessitat de creixement i el manteniment de la qualitat. BASTARDES, M., 2018, Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria històrica 1932-2007, IMEB, Ajuntament de Barcelona

(23) ARISA, J., 2014, El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº 1, Sant Jordi. 

(24) DISTRICTE SARRIÀ – SANT GERVASI Reunió del 3 d’abril 2008. ACTA NÚM. 080403

(25) El Putget i Farró guanyarà una nova área d’equipaments, El Periódico, 23 d’agost del 2008

(26) Oikosvia arquitectura, 2010,Edifici d’habitatges, escola bressol i casal del barri. Projecte guanyador


(28) Aquest poema va ser publicat per primera vegada l'any 1996 a la revista EL TELESCOPI de l'Associació de mares i pares de l'Escola Municipal Reina Violant de Barcelona, ara fa 25 anys. Va dedicat a la mainada del parvulari que van tenir el goig de gaudir del jardí de la Vila Urània,