Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

24.4.14

Sant Jordi 2014 al Farró

La festa més bonica de l'any pinta el barri amb colors de primavera. 

Aquest any la festa ha estat marcada per un esdeveniment important: ha sortit el número 1 de la revista Coses del Farró, editada per la Associació de Veïns i Comissió de Festes del Barri del Farró i col.laboradors, amb el suport  d'un bon grapat d'establiments del barri que s'hi anuncien.

En Jaume Baches, president de l'Associació m'explica que l'origen de la revista està en l'éxit que va tenir l'article d'en Pep Arisa sobre Les Joanes al programa de la Festa Major del 2013.  En Marc Pujol, vocal de l'Associació, em diu que la revista neix oberta a tothom i amb voluntat de continuïtat, tot i que, ara com ara, no podem saber amb exactitud quina periodicitat tindrà.



Des de primera hora del matí a la parada de l'Associació de Veïns la revista s'ha donat a cada persona que s'emportava una rosa i val a dir que la gent la rebia amb molta il.lusió.


El contingut d'aquest primer número és un ampli treball d'en Pep Arisa titulat Apunts i records per a la història del barri: el carrer de Saragossa. Començant pel cap d'amunt, en Pep ens acompanya en una llarga passejada Saragossa avall, en la que ens fa observar amb detall tots els elements del carrer i ens va explicant tot allò que no es veu i que ell ha investigat parlant amb els veïns i movent-se pels arxius de la ciutat. Per tots els que coneixeu el barri de fa temps aquesta passejada és un anar avançant entra les boires dels records que, gracies a les informacions precises i rigoroses, es van aclarint i prenen una nova nitidesa. 

Com que el treball de la Festa Major 2013 tenia per títol Apunts i records per a la història del barri: Les Joanes, imaginem que això forma part d'una sèrie i que aquesta història del barri s'anirà ampliant i n'anirem tenint nous capítols. Gracies Pep per fer tan bona feina.

                                                    En Pep Arisa signant exemplars de la revista

De tota manera, segons es diu a l'Editorial, la revista és oberta a les aportacions del tots els veïns i veïnes que s'animin a escriure les seves "Històries del Farró" i des d'aquí ens sumem  a aquesta crida. La revista la trobareu a les botiges, si es que no s'ha exhaurit.

Felicitats a tots per l'empenta i el coratge que vol una iniciativa d'aquest estil. Som un barri molt afortunat per tenir persones que l'estimen i que treballen per la seva cohesió i la seva memòria.

Pel demés la festa va omplir quietament els carrers de flors i de llibres. 



A la plaça Sant Joaquim, la Flor del Vent va aconseguir el que semblava impossible: fer una parada encara més bonica i divertida que la de l'any passat. 

Els amics de la Fundació Teas van vendre roses fetes per ells i van regalar "piropos" a tots els que les van comprar.





A la cantonada entre Mitre i Saragossa la llibreria Idees, que si no m'equivoco és la darrera que ens queda dins dels límits del barri, va muntar una esplèndida parada de llibres. 


I a la parada de l'Associació de Veïns hi va haver signatura de llibres per part d' autors amb diferents graus de relació amb el barri: Júlia Diez, Teresa Roig, David Vila, Sebastià Bennasar, Xavier Borrell.

Entre ells voldria destacar a Eduard Vicente autor d'un deliciós llibre de la col.lecció Barcelona. Carnet de Voyage, sobre El Putxet i el Farró.



Però d'aquest llibre espero parlar-ne amb més detall un altre dia.

14.4.14

L’art que dona sentit a la vida: la Fundació Teas.


Sempre que passava per davant de la seva porta  em feia riure el pingüí que tenen al logo, dibuixat al vidre. A la fi els vaig conèixer el dia de Tallers Oberts de l’any passat. Em va sorprendre la seva energia, el seu entusiasme, però sobre tot la qualitat artística dels seus treballs.

S'estan als baixos del petit xamfrà entre Mitre i Pàdua, on durant uns anys, alguns ho recordareu, hi havia hagut el restaurant La soupe a l’ognion. Els vaig volgué anar a conèixer i em van rebre la Milena i en Francesc.

La Milena és brasilera, va estudiar Belles Arts al seu país i va venir a Barcelona ja fa uns quants anys. Ara els ulls li riuen quan parla de la seva feina de monitora en aquest taller-escola per usuaris amb diversitat funcional. En Francesc té  22 anys i ja en fa tres que ve al taller. De primer no sembla gaire interessat en aquesta entrevista perquè té gana i vol anar a dinar, però m’acaba dient que el que més li agrada del món és venir al taller, a treballar de valent.




Teas, Taller Escola d'Arts Sumptuàries, va arribar al barri el 2009, coincidint amb la seva conversió en Fundació. Havia començat ara fa 39 anys com a Associació de Pares a un pis del carrer Valencia i poc després es van traslladar al carrer Aulèstia i Pijoan. Però gracies a la consolidació i gracies també a una important donació d’ Elsa Peretti, van convertir-se en Fundació i van comprar aquest local del Farró.

Són un grup de més 30 alumnes de 22 a més de 65  anys, que ocupen places la majoria concertades amb la Generalitat. Venen a treballar al taller cada dia de 9 a 5,30 h., excepte els divendres que pleguen a les 3 h. S’organitzen en dos grups diferents, segons les seves habilitats.  Fan esmalts i treballen altres tècniques com la ceràmica, la pintura sobre roba, el dibuix, els brodats. 

En Francesc em diu que també li agrada molt participar en les assemblees dels divendres on entre tots decideixen quines sortides faran o com s’organitzaran per anar a la piscina i per fer l’obra de teatre que preparen cada 2 anys

Anem a donar una volta pel taller. Taules amples i plenes de llum. M’ensenyen amb orgull les seves obres; aquests dibuixos són d’un conte que s’han inventat i ara l’il·lustren; aquí hi ha uns davantals pintats que preparen per l'exposició de Nadal; en aquells prestatges uns vols de ceràmica encara s’han d’acabar de coure al forn però ja mostren que seran molt bonics; d’un petit armari en surten les joies de la casa fetes amb esmalts de mil colors. 

Treballen per vendre les seves peces a l'expo de Nadal i també per encàrrecs. Ara estan fent una col·lecció de plats de ceràmica per l’hort de l' associació “Sol i Vida”,  i també uns petits clauers que seran el regal que fan uns nuvis als seus convidats. Tot molt personalitzat. 



La impulsora del projecte en el seu origen va ser Mariette Artigas, filla de Llorenç Artigues, que hi va treballar durant molts anys com a monitora. Ara és la presidenta de la fundació i continua inspirant aquest alè d’art i de creativitat que és present a tot el taller. 

La Milena m’explica que part del secret està en la formació multidisciplinar de les persones que atenen als usuaris: el director tècnic és psicòleg i al grup de monitors hi ha persones amb formacions molt diverses, però amb un fort contingut del món de les arts: ceramista, treballador social, belles arts, arteràpia, treball corporal, esmalts 



Em diuen que no tenen gaire relació amb el barri i que els agradaria tenir-ne més. Estant molt contents d’un projecte que van fer amb els avis del Centre de Dia del carrer Vallirana. Es deia A quatre mans i consistia en que un usuari començava un dibuix,  un avi el completava i al inrevés. 

Per Sant Jordi els trobareu a la seva parada, venent roses fetes per ells. Us suggereixo que us hi acosteu, els en compreu una i que us expliquin tot els que fan. Qui sap si els podeu acabar encarregant aquell objecte-preciós que mai heu trobat en lloc.


QÜESTIONARI FARRONENC RESPOST CONJUNTAMENT PEL USUARIS DE TEAS


1.    De quin color és el Farró? Vert
2.    Quin és el millor adjectiu per definir-lo? Lluminós
3.    Quin és el teu racó predilecte del barri? El Taller Teas i el Parc del Putxet
4.    Formula un desig de futur pel Farró. Tancar al tràfic General Mitre i al seu     lloc fer-hi un jardí amb arbres fruiters.  

9.4.14

El carrer Ample: un petit indret ple de records

Pujant pel carrer Saragossa, més amunt de Pàdua, a mà esquerra trobem un petit carrer peatonal que fa una estranya giragonsa, per unir Saragossa amb Mitre a l'alçada d'un triangle enjardinat que du el nom de Jardins de Josep Amat.

Dons veureu que aquest és un petit indret ple de sorpreses i records.




En primer lloc us sorprendrà saber que el primer nom d'aquest carrer va ser el de Carrer Ample. Segons ens explica Jesús Portavella (1) es va obrir abans del 1879 per comunicar el carrer Saragossa amb el carrer Putxet i anava a parar a la porta d’entrada d’un camí que conduïa a una de les torres de Felip Bertran, on més tard es va obrir el carrer Elisa. L'existència d'un grup de cases que ja estaven construïdes va condicionar el seu traçat irregular.

El fet de tenir un traçat en angle li donava més amplada que a la resta de carrers de la zona i per això se'n va dir El Carrer Ample.




La seva amplada va ser també el motiu per qual va ser escollit com a lloc de pas del tramvia, de tracció animal el 1878 i de vapor a partir del 1880, que unia l'Eixample amb la Bonanova. Aquest tramvia pujava pel carrer Saragossa, girava pel carrer Ample fins arribar al carrer del Putxet i allí girava a l'esquerra per seguir el seu camí cap a la Bonanova. 

El 1907 el nom del carrer Ample es va canviar pel de Julio Verne, nom que va ser normalitzat com a Jules Verne a partir del 1980. Però amb l'obertura de General Mitre, el carrer Jules Verne va quedar escapçat per la part de dalt i enormement reduït. Tanmateix la memòria del barri està molt lligada a aquest petit indret. 


Aquí és on, durant molts anys, va tenir la seva casa i el seu taller el pintor Josep Amat, un dels millors exponents de l'impressionisme català. Des del seu taller del carrer Jules Verne cantonada amb el carrer Puig Reig, Amat veia i pintava com canviava la llum sobre els jardins i els carrers del Farró. Els seus quadres suposen un dels millors testimonis del passat del barri i hi haurem de tornar moltes vegades (2).



Dues de les seves obres retraten el carrer Jules Verne. 

La del principi d'aquest post està datada al 1941 i ens mostra el revol de les vies del tramvia, que s'endevina al fons del carrer, girant a l'esquerra.  A la façana de l'esquerra la tercera casa correspondria a l'única que encara es conserva d'aquesta època.  Més amunt la cantonada del carrer Puig Reig i a l'altra banda del carrer, la casa del pintor.


 El segon quadre està datat d'uns anys abans , el 1939. Veiem el mateix tram de carrer però en la perspectiva inversa, mentre el tramvia puja cap al carrer Putxet. A ma dreta, la primera casa és la del pintor, cantonada amb el carrer Puig Reig. A mà esquerra veiem la línia d'arbres, que ara podem observar que l'arbrat actual reprodueix.

 En aquest planol de 1962 ( Plano de la ciudad de Barcelona / Ajuntament de Barcelona. 1962), on ja es veu l'alineació de la futura Ronda, veureu també com el lloc de trobada entre el carrer Jules Verne, el carrer Putxet i el carrer Elisa, just on ara hi ha els Jardins Josep Amat, dibuixa un espai imprecís que rebia el nom popular de "placeta dels arbres". 

Aquesta placeta no consta al Nomenclator municipal però és molt present al records dels veïns i també a la literatura.


Per exemple a la novel.la "Jardí vora el mar" (3), Mercé Rodoreda utilitza aquest indret com a escenari dels amors juvenils de l'Eugeni i la Rosamaria.



"A les nits d'estiu es trobaven al carrer d'Elisa, caminaven agafats de la mà fins a la placeta dels arbres i s'aturaven a sota dels pebrers."(pag.192)

 Així l'autora ens informa que els arbres de la placeta eren pebrers. I hi insisteix quan el pare de l'Eugeni fa passejar al jardiner sense nom pel nostre barri.


"-Passarem per dalt i farem la volta per la placeta dels arbres.
A la placeta es van aturar.
-Veu aquells pebrers? A sota, l'Eugeni i la Rosamaria s'hi havien fet un tip de festejar(pag. 176)

Però d'aquesta historia d'amor que es passejava des del carrer Ríos Rosas a la placeta dels arbres ja us en parlaré un altre dia.








FONS:
(1) Portavella, J. 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
(2) Per saber més sobre Josep Amat consulteu Entrevista als germans Amat a la revista Putxet Actiu
(3) Rodoreda, M., 1967, Jardí vora el mar, Club Editor, Barcelona



3.4.14

Premi Creu de Sant Jordi a un veí i a una veïna del Farró

Dèiem que el Farró es petit, però es veu que es veritat allò que "al pot petit hi ha la bona confitura". 

La notícia d'avui és que a la llista de premiats amb la  Creu de Sant Jordi del 21014 hi ha  dos veïns del Farró: el filòleg José Manuel Blecua que va començar la seva vida professional com a professor de l'Institut Menéndez y Pelayo, i l’actriu Vicky Peña, que va ser pregonera de la Festa Major del barri del 2013.

















Moltes felicitats a ells i també a tots els farronencs i farronenques per fruir del seu veïnatge.

  

1.4.14

Quants habitants té el Farró?


Renoi, aquesta vegada si que era difícil. Només han contestat   6 persones i d'aquestes nomès 3 l'han encertat.  

La resposta bona era -felicitats a aquells que ho heu encertat-: Molt poc més gran que Mongat.


I és que realment el Farró és molt petitó. Si ho mirem per les persones que hi viuen ens en farem el càrrec. Segons les dades estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona del 2013 hi vivien  11.182  persones, de les quals 5.022 són homes i 6.160 son dones.


Això vol dir que de cada 100 barcelonins només el 0,6 (una mica més de mig) son del Farró.  

Amb dades del  IDESCAT (Anuari estadístic de Catalunya del 2013), el Farró (11.182 hab.) és una mica més gran en població que el municipi de Mongat (11.055 hab.) i una mica més petit que el de Pallejà (11.208 hab). 

Per fer-nos una idea del que això vol dir, també ens pot servir pensar que al nostre barri hi viuen unes 1.000 persones més que en tota la comarca de la Vall d'Aran (10.090 hab.) i unes 1.000 persones menys que en tota la Terra Alta (12.310).

Fins hi tot dins de Sarrià-San Gervasi, el barri del Farró representa molt poca població; de cada 100 habitants del Districte,  només 7,6 són del Farró.



POBLACIÓ ABSOLUTA. HABITANTS - 2013

TOTAL
HOMES
DONES
FARRÓ
11.182
5.022
6.160
SARRIÀ-SANT GERVASI
145.934
66.750
79.184

BARCELONA
1.614.090
765.471
848.619



Si senyor, el nostre barri és tant petit com formós. Un petit racó de Barcelona, que aprofita els gegants de les grans vies que el voregen per arrecerar-s'hi i fer-s'hi més recondit i secret.