dimarts, 11 de març de 2014

Districtes, barris administratius i barris: Farró i Putxet-Farró

Quin és el barri? Farró o Putxet-Farró?

Respondre a aquesta pregunta té la seva complexitat. De primer haurem d'aclarir què és un barri i què té a veure això amb les divisions administratives amb les que l'Ajuntament estructura la seva tasca.

Per aclarir la primera qüestió m'acolliré a una cita de Ramón Alberch, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona que a la presentació de l'obra "Els barris de Barcelona" ens diu:


"Per barri entenem un territori estructurat amb el pas del temps que presenta tres característiques: una història, que en alguns casos… ve de molt lluny i en d'altres de fa pocs anys; una geografia que, amb alguna que altra imprecisió, les seus habitante més conscients reconeixen com a pròpia.. i, finalment, la consciència de pertanyer a una comunitat." 

Aquesta definició és complexa, oberta i molt allunyada del concepte de divisió administrativa. Entre altres coses, establir una divisió administrativa, vol dir definir un territori amb uns límits precisos i amb un valor funcional a efectes estadístics, d'ordenació, de prestació de serveis, etc. Aquests límits forçosament seran arbitraris i per això sempre susceptibles de ser modificats.

I de fet, l'estructura interna de la ciutat ha anat canviant molt al llarg del temps. 

Es considera que la primera divisió moderna de la ciutat en districtes és la del 1878. Gairebé 20 anys abans de les primeres annexions, aquesta establia deu districtes i 53 barris.



En aquell temps el territori que ara és el Farró formava part del municipi de Sant Gervasi de Cassoles.  Silvestre Farró ja havia donat nom al seu carrer i els antics camps de conreu s'anaven urbanitzant a tota velocitat. Pensem que el 1845 ja es va obrir el carre Alegria (actual carrer Septimània) i el 1849 el carrer Sant Felip (avui carrer Saragossa) que era la principal via d'accés al Putxet, especialment a partir del 1878 amb el pas del tramvia.

Empès per aquest creixement urbà l'Ajuntament de Sant Gervasi, el 1879 divideix el terme en tres barris administratius: Bonanova, Lledó i el Putxet. En aquesta divisió administrativa el Farró queda integrat al Putxet tot i que era una zona amb identitat i tradicions pròpies.

En produir-se les annexions de 1897 l'estructura de la ciutat es va adaptant per incloure els nous territoris mantenint els nombre de 10 districtes.

L'any 1933, en època republicana, s'estableix una nova demarcació, també amb deu districtes que ja inclouen tot el Pla. 


Aquesta divisió es mantindrà fins al 1949 quan s'afegeixen dos districtes més, definint una divisió administrativa buida de representativitat i de contingut polític, que s'allargassarà durant tot el franquisme.



En aquesta etapa l'obertura de la Ronda del Mig entre el 1972 i el 1974 i la seva concepció com a autopista urbana, suposa una ferida en el teixit de la ciutat que talla de manera radical i traumàtica l'accessibilitat i les relacions entre el Farró i el Putxet i que, amb el temps, ajuda a consolidar la identitat del Farró com a barri.


En aquesta fotografia publicada a la portada de la Vanguardia l'1 de desembre del 1972 es veu l'esboranc produit per les obres del Cinturó.

A la transició, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic al 1979, la qüestió de la descentralització política i administrativa es torna a posar sobre la taula amb tres objectius: el reequilibri territorial, l'eficàcia administrativa basada en la proximitat i el foment de la participació ciutadana. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) publica al 1980 un estudi sobre els barris que, en aquell moment, queda molt lluny de les intencions i les possibilitats de l'Ajuntament.

No serà fins al segon mandat municipal, desprès de diversos estudis, propostes i debats, que al 1984 es posen en marxa  els deu districtes, tal i com avui els coneixem, dotats de representativitat política, autonomia, capacitat de decisió i gestió econòmica. 


El Farró queda així integrat al Districte de Sarrià- Sant Gervasi que funcionarà de manera unitària malgrat que, per la seva història, son evidents els diferents nuclis territorials. Efectivament, el districte és la suma d'antics municipis agregats a Barcelona; el de Sant Gervasi de Cassoles, agregat el 1897;  Vallvidrera-Les Planes que havia estat annexionat a Sarrià el 1890, i, finalment el de Sarrià  que es va agregar a Barcelona el 1921. 

La Carta Municipal de Barcelona, aprovada el 1998, reconeix  els districtes  i estableix quecada any, el 15%, com a mínim, dels recursos ordinaris municipals siguin gestionats per ells. 

Consolidat així el funcionament dels districtes la ciutat reclama un major grau de descentralització que potenciï la participació ciutadana. La FAVB llança el projecte de La Barcelona del Barris per potenciar la participació ciutadana i reequilibrar la distribució territorial de serveis i equipaments.

L'any 2004 l'Ajuntament assumeix aquest projecte i convoca una ponència formada per experts, polítics i directius dels districtes, amb l'encàrrec de fer una proposta de delimitació de la Ciutat en barris.


Del document elaborat per aquesta ponència i de la seva discussió ciutadana amb les Associacions de Veïns en va sorgir la divisió de Barcelona en 73 barris administratius, més dues àrees d’interès especial -Montjuïc i Zona Franca- que van començar a ser efectius a partir del 2007 i que es van desenvolupar plenament a partir del 2008.




És d'aquest projecte d'on sorgeix el barri administratiu Putxet-Farró, que com els altres 73 barris de la ciutat, es dota de noves estructures de participació, el Consell de Barri, i de gestió, el tècnic de barri.  





Coincidint amb això, el 2007 és porta a terme una nova actuació urbanística sobre General Mitre, el projecte "D'autopista a carrer", que vol tornar a comunicar els barris, afavorint la mobilitat peatonal. S'enderroquen passos elevats i s'eliminen els subterrànis, es posen semàfors, s'amplien les aceres i s'augmenten les àrees enjardinades. 



Tanmateix la ferida costa d'esborrar i només amb molt de temps es tornaran a refer els lligams i les relacions entre una i una altra banda de la Ronda.

Així dons, a l'actualitat el barri del Farró forma part del barri administratiu Putxet-Farró, del Districte de Sarrià Sant Gervasi. Tanmateix la consciencia de barri de molts dels seus habitants, que es fonamenta en antigues tradicions i que ha estat accentuada per la dificultat de comunicació amb el Putxet durant 35 anys, fa que hagi de ser considerat com a barri amb característiques socials i culturals pròpies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada