divendres, 28 de febrer de 2014

Imatge del passat: El carrer Saragossa

La pregunta del mes arriba al final de la seva segona edició. Quin carrer és aquest tan arbrat i frondós que apareix a la fotografia?

Aquesta vegada hem obtingut 14 respostes, dues més que el mes passat i m'agradaria pensar que dotze han repetit perquè els agrada el joc. Les respostes han anat així.

Vallirana         4
Francolí           0
Saragossa      10
Septimània      0

Amb això els participants demostren que estan molt ben orientats perquè la inclinació del pendent i la visió del Turó del Putxet al final, fan evident que és un carrer vertical, de mar a muntanya.



La fotografia és de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i en el seu registre es diu que és una fotografia de Josep Domínguez, feta entre 1930 i 1932 on es veu el carrer Saragossa a Sant Gervasi. 

Tanmateix la transformació urbanística és tant gran que costa molt trobar elements que s'hagin conservat.  La torre que tanca el carrer, avui desapareguda, és la que hi havia al costat de la Casa Beltran i on es diu que van viure alguns anys l'actor Julian Romea i la seva esposa, la actriu Matilde Diaz, que té un carrer al barri.


El que avui coneixem amb el nom de carrer Saragossa  va ser obert l'any 1849 i es va dir carrer de Sant Felip fins al 1907.

Ja vam veure al post dedicat al territori - Què és això del Farró? El territori - que és el carrer que estructura el barri verticalment, ja que suposa una via directe entre Gràcia-l'Eixample i El Putxet-Sant Gervasi. Aquesta condició de lloc de pas ha estat des de sempre la seva grandesa i la seva servitud, durant molts anys amb el pas del 17, el tramvia del Putxet, i actualment com a via principal de trànsit i servei. 

Als anys seixanta era un centre comercial ple de vida. Només entre Septimània i Pàdua hi havia un colmado, un forn, l'estanc, que encara hi és, una carnisseria, una drogueria, una papereria, la farmàcia que ha canviat de lloc, una botiga entranyable de plats i olles, la cordilleria que acaba de tancar. I encara me'n dec deixar alguna.

Moltes de les cases altes que hi veiem avui són fruit de l'onada d'especulació urbanística que va seguir a l'obertura de la Ronda i que juntament amb aquest caràcter de "via ràpida", li han fet perdre una bona part del comerç.

Tant de bo tot això pogués canviar i poguéssim recuperar almenys aquesta dolça línia de plataners que veiem a la fotografia. 


Per acabar, estic en condicions d'anunciar una gran primícia: l' Associació de Veins i Comissió de Festes del Farró  publicarà al programa de les festes de Sant Jordi d'enguany un llarg article del nostre veí Pep Arisa, que ja ens va delitar  amb el seu treball sobre Les Joanes, al programa de la Festa Major del 2013, sobre el carrer Saragossa. Així que esperem intrigats a la sortida del programa per saber-ne més i més."


diumenge, 23 de febrer de 2014

La palmera de l'escola

Cada vegada que passo per la cantonada de Mitre amb  Septimània  la palmera em saluda. 

I és que ens coneixem de fa temps. De quan ella s'estava al jardinet del davant de l'Escola Cardoner i jo, avorrida davant la plana de restes portant, em distreia mirant-la des de la finestra de la classe. 



L'altre dia vaig veure que havia vingut una grua de grans dimensions per podar-la i vaig recordar que cada any, per aquesta època, venien uns homes a fer-ho. Era tot un esdeveniment i un espectacle. Anaven calçats amb espardenyes i trepaven pel tronc, fins a dalt de tot, ajudant-se només amb una corda.  

La façana de l'Escola Cardoner donava al carrer Septimània i l'edifici feia cantonada amb el carrer Homer. A la part del darrera tenia un jardí bastant gran que devia estar just on ara hi ha la calçada de General Mitre. 

Va ser la primera escola a la que vaig anar quan vaig arribar al barri, l'any 1955. Era una escola privada per a nenes i hi vaig fer bones amigues: la Carme, que tenia una rialla molt fresca, i la Teresa, que va dibuixar un ram de mimoses i me'l va regalar dedicat.





Nenes rebels que fèiem tornar cada dia més blancs els cabells de la directora, la senyoreta Àngels. Un dia dels molts que estàvem castigades sense pati la Carme va somriure d'una manera estranya i venjativa i ens va dir: 

- Si em prometeu no dir-ho a ningú, us explicaré un secret. M'ha dit el meu pare que aquesta escola la tiraran a terra els de l'Ajuntament.

Van haver de passar gairebé vint anys, però la terrible profecia es va acabar complint. L'escola va funcionar fins al 1972 i després va ser engolida per l'obertura de la Ronda del Mig.  

La palmera es va salvar però durant mots anys va quedar mig amagada al costat del pas elevat que hi havia per creuar l'autopista, a l'alçada del carrer Homer. 



Avui, després de la reforma del 2007, llueix el seu aire elegant a la vorera enjardinada i, una mica altiva, s'enorgulleix de no ser com les altres. Ella no ha arribat al barri de fa quatre dies, procedent de qualsevol viver. Ella és aquí de fa temps i no ha deixat mai de ser la palmera de l'escola.



(Dec la fotografia de l'escola al blog El barri de Gracia on també podeu llegir un post sobre el Col.legi Cardoner. És un blog molt interessant però les seves autores van decidir donar-lo per acabat.)






dilluns, 17 de febrer de 2014

El discret encant de les classes mitjes

A finals de gener i amb motiu de la presentació que va fer l'alcalde Trias de l'informe "Barcelona 2014. El compromís amb les persones i la creació d'ocupació", els diaris van publicar les dades de la distribució de la renda per barris.

La lectura general d'aquestes dades ens dona la visió d'una ciutat on hi ha barris 6 vegades més rics que altres i on, progressivament, va creixent l'escletxa entre rics i pobres. On es situa el Farró en aquesta Barcelona de rics i pobres?





En aquest mapa (diari Ara, 29-1-2014) podem veure que el barri administratiu Putxet-Farró ocupa una posició mitja, més propera a Gràcia que a Sant Gervasi, el districte més ric de la ciutat i del que oficialment formem part.

Entre la Barcelona rica i la Barcelona pobra trobem aquesta taca blau cel formada pels barris Putxet-Farró, Vallcarca-Penitents, La Salut i Vila de Gràcia, tots amb una renda que va del 100 al 150%, considerant 100 la mitjana de la ciutat. És el territori de les classes mitjes, un territori que dona suport a la cohesió social i que, com podem veure, no és gaire abundant a la resta de la ciutat.

Estudiant més a fons les dades -Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona .2000-2012- podem veure millor com el Putxet-Farró (138,2%) té molta més distància amb el barri més ric de Sarrià-Sant Gervasi (Tres Torres amb un 215%) que amb el barri més ric de Gràcia (Vallcarca i Penitents amb un 113,7%).

Al llarg de la crisi aquest territori bau cel de les classes mitges és el que més ha patit. El Putxet-Farró ha passat d'un index del 149,1 el 2008 a un 138,2 el 2012, és a dir que en 4 anys ha perdut 10,9 punts.

En aquest mateix periode de temps Tres Torres ha passat del 214,7 % al 215 %, és a dir que durant la crisi ha guanyat 0,3 punts.  

Per desgracia no disposem de dades per Àrees Estadístiques Bàsiques, que és el que ens permetria afinar encara més i veure les possibles diferencies entre el Putxet i el Farró. Tanmateix, i encara que només sigui a manera de hipòtesi,  podem suposar que les dades del Farró estarien més a prop del 113,7 de Vallcarca-Penitents o del 102,6% de la Vila de Gràcia que d'aquest 138,2 que suposa la mitja de Putxet-Farró. 

Tot això ens confirma el que ja sabem; que aquesta crisi que es resol en una concentració de la riquesa i que porta als sectors més pobres a una situació insostenible, també castiga de manera molt greu a les classes mitjes amb un empobriment relatiu molt elevat.

Defensar el nostre barri, la seva qualitat de vida i la seva cohessió social és defensar aquest territori blau cel que tan de bo s'anès extenent per la resta de la ciutat.





dijous, 13 de febrer de 2014

Balter Gallart: un Premi Gaudí al barri


Avui va de cinema. I és que a la darrera edició dels Premis Gaudí  que atorga l'Acadèmica de Cinema Català, el nostre veí Balter Gallart ha rebut el premi a la millor direcció artística per la pel.lícula Los últimos días.

Tot hi que no para i ara està molt enfeinat amb el rodatge de la versió cinematogràfica de El manuscrit del segon origen, ha accedit a dedicar-me una mica de temps per compartir aquesta notícia amb els veïns i veïnes del Farró.

- Aquest premi t'arriba amb molta feina feta. Abans de Los últimos días, quines de les teves pel.lícules destacaries?

- La veritat es que si, ni tan sols vaig poder anar al ceremònia dels Gaudí per que estic preparant l'altre pel.lícula. Últimament he fet vàries pel·lícules interessants com Los ojos de Julia, El cuerpo o Ismael, per citar-ne algunes.

- Ens pots fer cinc cèntims de com treballa un director d'art en una pel.lícula? Que hi ha al darrera? Amb qui treballa?.
          
-Un director d'art és el responsable de l'estètica de la pel·lícula, excepte de la llum i el vestuari, que a vegades supervisa. Això vol dir que ha de triar els llocs on anar a rodar o dissenyar-los si creu que cal fer-los perquè és el que convé més a la pel·lícula i un cop es tenen els llocs de rodatge ha de decidir i supervisar l'ambientació, que tot estigui com a dissenyat pel millor funcionament de la història que el guió explica. Com que això és molta feina ho fa amb un equip de persones, que varia en funció de la dificultat de la feina a fer. Aquest equip està format per decoradors, fusters, pintors, dibuixants, comptables, muntadors etc…


- En el cas de Los últimos días, aquests paisatges d'una Barcelona apocalíptica són un dels principals actius de la pel.lícula. Amb quines idees de fons vau treballar?  Perquè un cérvol precisament?
           
- Vam partir de la idea que una malaltia impedia que la gent sortís al carrer, això feia que els humans deixessin el món tranquil i per tant aquest seguia el seu curs imposant la vida natural per tot arreu d’aquí ve el cérvol i altres animals que surten, la natura s’imposa…

- Ens pots explicar una mica la teva vinculació amb el barri del Farró? 

- Fa poc que visc al Farró, uns cinc anys, però la vinculació és molt estreta i simbòlica per a mi perquè la primera productora amb la qual vaig treballar estava al carrer Septimània, per tant puc dir que la meva carrera professional va començar al barri del Farró, tot i que jo vivia a Granollers i venia cada dia per treballar.

Ara em sento molt feliç al barri. Penso que és un barri privilegiat en el sentit que és molt barri i es barregen persones d'orígens molt diferents tant socialment com ètnicament, en un entorn molt tranquil.

Penso però que caldria que millores la neteja, els contenidors són un fàstic etc…és un detall pel qual s’ha de lluitar i que a mi em molesta molt. Per altra banda la meva feina no em deixa massa temps per participar al barri, la meva dona és qui té més vinculació i jo col·laboro amb ella.



En Balter Gallart respón el QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?   
Blau    
2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo? 
Petit
3.     Quin és el teu racó predilecte del barri? 
Els passatges tancats.
                4.     Formula un desig de futur pel Farró. 
Que millori molt la neteja en tots els seus aspectes.
    

dilluns, 3 de febrer de 2014

L'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró

Tots els dimecres a partir de les 6,30 h. als locals de E-Pro, Vallirana 42, hi ha una reunió de l'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró. És oberta a tots els veïns i veïnes que tinguin alguna cosa a plantejar. 


Hi vaig anar un d'aquests dimecres i allà vaig trobar l' Alicia Cercós, l'Ester Rodriguez i en Marc Pujol. Jo volia saber coses sobre la història de l'Associació, sobre els seus objectius i els seus projectes però aquest dia no vam poder entrar en detall perquè va arribar la Rosa, una mestra de l'Escola MM Concepcionistes i es van posar a coordinar un munt de coses sobre l'ús del pati de l'escola a les festes populars, la participació del veïns en el projecte Patis Oberts… En fi que tenien una feinada. Per acabar-ho d'arreglar al cap de poc va arribar la Teresa, de La Petita Miranda, i amb ella havien de parlar de l'organització de la rua de Carnestoltes que faran els petitons.

I és que al darrera de les festes que tots gaudim hi ha molta feina. Una feina que fan uns veïns i unes veïnes plens d'empenta i il·lusió.


















Festa solidaria del Farró. Desembre 2013. Actuació de l'Escola Trèmolo


Així que un altre dia vaig quedar amb l'Alicia i l'Ester per parlar més tranquil·lament. Havíem quedat al Liadísimo, Guillem Tell 23, i així que van arribar vaig tenir la impressió que ens coneixíem de tota la vida i que és molt fàcil compartir amb elles el seu interès pel barri.

M'expliquen que els antecedents de l'actual Associació s'han de buscar a finals dels anys 70, en el moviment veïnal. D'aquell moviment va sortir una comissió que es deia Comissió de Festes de la Plaça Mañé i Flaquer i dels Carrers Vallirana, la Torre i Santjoanistes de Sant Gervasi. Així, tot seguit.


- Amb aquest nom tant llarg - diu l'Ester- ja es veu que la idea de barri encara s'anava construint. El Farró, respecte Sant Gervasi, no se sap ben bé on queda. És com la part de baix del Putxet. Molta gent es pensa que això es Gràcia.


En aquesta etapa és conserva la Festa Major al setembre, que es quan s'havia fet tota la vida. 


Arriba el curs 96-97 i aquesta Comissió de nom tant llarg deixa pas a l'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró; una associació que va anar fent via fins arribar al 2012, any en que es recrea amb la participació de tres entitats del barri: la Colla Humorística de Sant Medir, l'Associació d'Amics d'un Farró Digne i L' Associació de Veïns Entre Places. 


Tot hi que els components de la Junta hi són a títol personal, la idea és que la seva vinculació amb les entitats enforteixi l'Associació.


La Junta actual està formada pels següents veïns i veïnes:
·      Jaume Baches, president
·      Carles Gual, vice-president
·      Marc Pujol, tresorer
·      Ester Rodríguez, secretaria
·      Alicia Cercós, vocal
·      Francesc Ginjaume, vocal
·      Raul Gallegos, vocal


- Aquest equip ha recuperat la tradició que la Festa Mayor es faci al setembre - diu l'Alicia - que és quan es feia des de principis del S. XX, en dies diferents de la del Putxet i de la de Sant Gervasi, que sempre s'han fet pel juny.


Xarrant, xarrant passem de parlar de la història a parlar de la feina que fan. 


- Una mica de tot. Els sorolls, els aparcaments, les hores de càrrega i descàrrega a les places… Ara s'ha aconseguit posar les jardineres al carrer Francolí - diu l'Ester - Escoltem als veïns i parlem amb el Districte. Comptem amb la col·laboració del Sr. Lluís Teixidó que és expert en urbanisme i ens ajuda molt.
I de la cura de l'espai urbà a les festes. 

-Per nosaltres el calendari festiu comença al setembre amb la Festa Major. Al novembre, a partir d'aquest any, col·laborem amb la Festa Country que organitza el Pepetes Bar.  Al desembre tenim la Festa Solidaria que es una idea de l’Associació de Veïns que es va fer per primera vegada el 2012. Aquest any s'ha englobat a la Xarxa d'Acció Social del Districte. En el nostre cas fem recollida de menjar, roba, diners... per fer arribar a les nostres entitats de referència: Fundació Putxet, Mujeres Latinas Sin Fronteras i Assís Centred'Acollida. La Recollida de Joguines de la Campanya de Reis es una tradició que es fa des de principis dels anys vuitanta. El gruix de joguines les fem arribar a la parròquia Mont Carmel, tot i que una petita part va a parar a les famílies del Districte que el Centre de Serveis Socials ens remet. Tot això aquest any ja ha passat.

















La Fira al carrer Septimània durant la Festa Solidaria. Desembre 2013


- D'ara en endavant tenim el 16 de Març la calçotada. Per Sant Jordi fem una venda de roses que ens ajuda econòmicament. Aquest any per la Mare de Deu de Montserrat, tindrem una ballada de sardanes. Després ja ve la Fira de Sant Ponç, el 12 de Maig, i acabem amb la revetlla de Sant Joan.



- Però abans de l'estiu ja hem de tenir-ho tot preparat pel setembre. Especialment aquest any perquè el 6 o el 7 de setembre, abans de la Festa Major, farem una festa pel avis.









El patge reial recull joguines a la Plaça Mañé i Flaquer. Gener 2014.


A banda de les festes, l'Associació té ara un projecte molt estimat: el nou Centre Cívic Vil.la Urània que ben aviat es començarà a construir remodelant la casa del carrer Saragossa 29 que l'astrònom Comes i Solà va deixar a l'Ajuntament de Barcelona. 

- Pel Gener del 2012 com Associació de Veïns -m'explica l'Alicia - vam convocar una assemblea de barri que va tenir lloc a l'edifici Oasis del carrer Saragossa.  Vam recollir moltes idees i les vam traslladar al grup de treball que havia de definir el projecte.
 Més tard, pel novembre del 2013 en Jaume Baches, com a president de l'Associació, va formar part del jurat del concurs de projectes. En el projecte escollit es recullen els usos que havien estat definits pel grup de treball. 


Ja ho veieu, en tot això estan ficats els de l'Associació de Veïns. Reben una petita subvenció del districte municipal que representa una tercera part del seu pressupost. Intenten que les festes interanuals s’autofinancin i que la venda de roses i la de productes durant la Festa Major acabi de fer quadrar els números. No tenen socis perquè creuen que no cal. L'Associació és oberta a tothom que hi vulgui participar. 


-De fet -m'expliquen - moltes coses, com els berenars o els aperitius de les festes, ens les donen els comerciants del barri. Hi ha cada vegada més gent que ens dona un cop de mà.


Quan els pregunto quins són els seus projectes pel futur, totes dues ho tenen molt clar.


- Poder fer una revista o butlletí de l'Associació i que el Centre Cívic funcioni a finals del 2015.


Que així sia.

Els podeu trobar també a Facebook: Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró




L'ESTER RESPON EL QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?
    Per mi el Farró és blau. Blau del cel clar com el   d'avui
2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo?
    Familiar, cassolà, un poble
3.     Quin és el teu racó predilecte del barri?
    El racó que més m'agrada és el Passatge Sant Felip, tot i que el meu espai   és la placeta Mañé i Flaquer, el centre del poble.
4.     Formula un desig de futur pel Farró
    
       Què el barri no perdí l'essencia.